Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Es va escandalitzar molt quan va veure que Álvarez va anar al besamans de la princesa Elionor sense corbata, amb jaqueta casual, camisa florejada, com si fos en un xiringuito de platja de Matalascañas, i nuat al coll un fulard de color entre malva i morat. A Piluchi li va agafar un atac. Ara ha visitat Álvarez per canviar-li el look indumentari. El líder sindical s’hi ha prestat, però a canvi li ha exigit que l’acompanyi a una manifestació a Cibeles per reivindicar la reducció de la jornada laboral. El tema de la vestimenta en la classe política pretén identificar ideologia amb tarannà indumentari. És una il·lusió estèril. Quan Fidel Castro va baixar de la muntanya i va muntar la revolució cubana, portava dos rellotges al canell: un marcava l’hora de Moscou, i l’altre, l’hora de l’Havana. Eran dos Rolex.

Quan Podem va aconseguir representació parlamentària, Pablo Iglesias deia, parlant sobre els diputats de la dreta: "No ens hi podem assemblar ni en els andamis". No sé si la ideologia de Podem ha quallat, però van aconseguir que al Parlament florissin els pantalons texans, les samarretes pintades amb missatges i les rastes. Almenys, aquesta revolució no els hi treu ningú.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

A la televisió, els presentadors pràcticament han desterrat la corbata. Excepte als informatius. Als noticiaris clàssics de les cadenes públiques i privades, el presentador llueix corbata. La primera gran revolució indumentària la van protagonitzar Fran Llorente i Lorenzo Milá en aquell mític noticiari de TVE dels anys 90, La 2 Noticias. El presentaven en suèter o pul·lòver. Va ser una estètica molt celebrada. La veritat és que no es tractava només de la indumentària, sinó de l’enfocament i la interessant manera d’explicar-nos l’actualitat. Però aquest és tema per a un altre comentari.

Fa ja més de 20 anys un canal per cable del Canadà va inaugurar les anomenades naked news traient nues les presentadores. Periodísticament parlant no són telenotícies rellevants. L’audiència no repara en les notícies. Es distreu. Des del punt de vista feminista és d’un masclisme intolerable. De raó no els en falta.