TELEVISIÓ I MAS

El ‘Col·lapse’ de TV3 i Juan del Val

El ‘Col·lapse’ de TV3 i Juan  del Val
2
Es llegeix en minuts
Sergi Mas

A finals de la passada temporada a Jordi González li van fer una entrevista a Col·lapse TV3. Això va passar després d’un delicat estat de salut que va patir mesos abans i que, per sort, va superar finalment. Després d’aquella entrevista es podia intuir que González es faria càrrec de l’espai, arran de la renúncia del presentador, productor i director, Ricard Ustrell.

Clar i català, van tenir raó els que apostaven per això, perquè des de fa un mes Jordi González porta les regnes del programa i comença a trobar-se com a cal sogre en aquell plató, el seu històric hàbitat habitual. I adverteixo que cada vegada adquireix més complicitat amb els seus col·laboradors. Éncara més; si parlem de retorn, González va liderar la nit passada amb un excel·lent 14,5% de quota de pantalla a Catalunya, destacant la bona acceptació entre dues franges de l’audiència: la jove (entre els 13 i els 24 anys) i la madura (per sobre dels 64 anys). Aquesta dada és molt important.

Quant al ventall d’estrelles nacionals i internacionals del Col·lapse continua sent al podi dels tres millors programes històrics de TV3, igualant el nivell dels convidats de l’Àngel Casas Show i del Ja hi som d’Alfons Arús. La meva més sincera felicitació a l’equip de producció.

¡Ah, sí! M’oblidava del Premi Planeta. És possible que alguns de vostès hagin advertit que des de la concessió de l’últim premi, el dia 15, no he fet cap menció ni m’he pronunciat sobre el guanyador. És correcte. A Juan del Val ni el conec personalment, ni he creuat amb ell una salutació en la vida. I sens dubte tampoc he llegit la seva novel·la, perquè encara no està a la venda i, per tant, no n’opino. Quan la compri (si ho faig) i la llegeixi (si també ho faig), n’opinaré. O potser no. No estem obligats a opinar sobre tot. I especialment de manera pública.

Notícies relacionades

De moment, gairebé tot el que llegeixo sobre el premiat em sembla fruit d’un acarnissament desmesurat que neix de l’enveja, i fins i tot de l’odi, per part dels que han obtingut la seva glòria a canvi d’un grapat de “likes” a les xarxes socials. Aquest és el seu premi: els seus “likes”, per poder ensenyar-los a casa durant la paella dels diumenges i rebre l’aplaudiment de la família.

Si algun dia em presento al Planeta, amb el pseudònim d’un nyu, no s’enfadin. Esperin-se a llegir la novel·la.