LA FOGUERA

Emma confon Ibán

Emma confon Ibán

JUAN soto ivars

2
Es llegeix en minuts
Juan Soto Ivars
Juan Soto Ivars

Escriptor i periodista

ver +

En un programa de la tele que presenta Ibán Padrón van connectar amb una experta en salut mental, Emma Colao, directora de l’Observatori de Drets Socials de les Canàries, per indagar en l’impacte en les baixes laborals provocat per l’escassetat de psicòlegs en la sanitat pública canària. A la pantalla gegant del plató es va veure clarament la convidada, Emma Colao, inconfusiblement dona i inconfusiblement experta en temes de salut mental. Calva i amb una ombra de barba al mentó, amb la seva veu masculina i la seva roba com del pis de dalt d’El Corte Inglés, Colao es disposava a il·lustrar el públic canari sobre la qüestió, però Ibán Padrón va creure que era una altra persona, ¡ens hem equivocat de convidat!, i sense sentir les paraules d’Emma Colao ("¡soc jo, soc jo!") va donar pas a la taula de debat. Després, des d’allà, va recuperar la connexió amb Emma Colao. Ibán va explicar que al plató havien vist una altra persona i no l’evident experta, que novament apareixia en pantalla i que saludava posant èmfasi en el seu nom: Emma. Però l’experta no es va quedar en silenci: "No s’han confós de persona, s’han confós de gènere", va sentenciar, i va tallar la connexió després de confessar que ella no vol fingir.

Notícies relacionades

Sens dubte, Emma Colao no vol fingir. Si fingís, llavors portaria perruca, potser es maquillaria una mica i segurament es vestiria amb roba femenina, però no. Ella és transparent i sincera: una dona amb veu, aspecte i vestimenta d’home. El mateix, exactament, que Ibán Padrón: la dona que es va confondre. És el que jo em preguntava veient el programa, ¿com va poder confondre’s Ibán Padrón si ella mateixa, amb la seva barba canosa, la seva americana i els seus cabells de galant de cine és, a tots els efectes i de manera resplendent i clara per a mi, una dona? ¿Potser els homes presents a la taula de debat, com aquest senyor de bucles daurats, arracades i brusa, no s’havien adonat de la clamorosa realitat que dues dones poderoses havien xocat en antena? ¿Potser els que ataquen Ibán Padrón no són conscients que, per defensar una dona, n’estan atacant una altra?

La societat no avançarà fins que deixem de jutjar els altres pel seu aspecte. ¿Com podem continuar, en ple segle XXI, tractant per exemple com a policia un senyor amb porra, placa i uniforme sense preguntar-li abans si se sent policia o xarcuter? ¿Com podem ser tan cecs, tan insensibles?