Confraria del pa de pessic, suflé de famosets
A ixò del concurs de pastissets que emet La 1 de TVE (Bake off, famosos al horno) és un programa de textura tan vaporosa, ingràvida i evanescent que han de muntar un carnaval, i disfressar-los, perquè els espectadors no ens adormim. No és nociu veure durant dues hores i escaig unes quantes criatures fent pastissos i dolços, però pot arribar a ser molt avorrit.
Aquesta setmana, a elles els han col·locat hàbits de monges, i a ells, túniques fraresques. I els han proporcionat guions per entretenir el públic. La concursant Alba Carrillo deia: "Yo soy Sor-Rita" i ho pronunciava amb z, o sigui: "Zor-rita". I Yolanda Ramos afegia: "Yo soy Sor-da". I reien molt. Bé, amb el prefix sor es poden fer molts acudits. Des de sor-presa fins a sor-dina, passant per sor-tija. I per afegir-hi un toc sentimental i emotiu a Rociíto Carrasco li ensenyaven fotos de quan era petita, amb la seva mare, i s’emocionava molt. I Terelu va fer un pastís amb 82 espelmetes, els anys que tenia la seva mare al morir, i també hi va haver llàgrimes molt emotives.
Notícies relacionadesAnys enrere una variant d’aquest programa es va emetre a la cadena Cuatro. No va triomfar. Si l’haguessin passat a Telecinco a Rociíto i a Terelu els haurien tret dos pastissos. D’una sortiria fent salts Antonio David, i de l’altra, Bigote Arrocet, i haurien muntat una tangana ferotge i roïna. TVE treballa un altre estil. Rebosteria que no amargui. Mantegades i panellets amb molt de sucre. Tampoc és que sigui gaire bo el sucre per a la salut. Però almenys a la televisió pública eviten la porqueria.
"¿US HEU MENJAT EL MEU FILL?" Canvi de registre. No vegin ni un mil·ligram d’intolerable frivolitat que després del Bake off passi a parlar-los de l’entrevista de Jordi Évole (La Sexta) a tres supervivents de la tragèdia dels Andes. L’actualitat televisiva m’empeny. Parlava Évole amb els Strauch, tres cosins germans, de com van aconseguir sobreviure. Van ser ells els que van utilitzar la paraula antropofàgia per explicar l’única manera que tenien de mantenir-se vius. Un dels Strauch va explicar un instant terrible. Quan va arribar el primer rescat, el pare d’un altre noi que viatjava a l’avió li va dir: "¿Puc anar a la muntanya a buscar el meu fill?". I Strauch va afegir: "M’estava dient, d’una altra manera, ‘¿Us heu menjat el meu fill?’". Aquella nit, a casa, ens va costar poder dormir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
- Trump no beu però té "personalitat d’alcohòlic"
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Crònica rosa Isabel Pantoja i les entrades fantasma
- URBANISME Les Tres Xemeneies tindran un parc adaptat al risc d’inundacions
- Urbanitat BCN aprova la nova ordenança de civisme, en vigor a principis del 2026
- Urbanisme La centenària Sagrera, tapiada
- Badalona Desallotjats del B9 intenten ocupar altres espais a la desesperada
