Al pastís d’aniversari de TV3 li va faltar la guinda

Per exemple, quan van saludar el grup d’exdirectors de TV-3 que florien a la grada de convidats, he trobat a faltar la guinda Vicent Sanchis, artífex de la transformació de la cadena en trinxera del processisme. El caliu de la seva direcció almogàver a TV-3 encara perdura. Però anem a l’aspecte festiu. La conducció per part d’Albert Om ha sigut fluïda. Empàtica. Ha sigut particularment interessant quan ens va recordar que, en tota la història de TV-3, programes de xafarderia del cor no n’hi ha hagut. "Els catalans els mirem allà (cadenes espanyoles), però aquí no els volem", advertia amb ironia. Sí, és una dislèxia curiosíssima. Però té matisos.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: El relat de Pedro Sánchez

Qui no plora no mama

A TV-3 es fa xafarderia a condició que siguin personatges de la celtiberia show, o sigui, mirant al país veí. Sobre la high society nostrada, la d’aquí –que també dona per sucar pa a gust–, hi ha mutisme. Ha de ser la il·lusió pel fet diferencial, tan risible. Un altre bon moment ha sigut quan Jordi Évole, revivint els seus temps d’El follonero, li va cridar a Buenafuente: "Has tornat a TV-3, ¿eh? A Espanya ja no fas gràcia". ¡Ah! Quin punyalet picant. Té l’avantatge Buenafuente que en els monòlegs que ara fa a TV-3 llança unes bromes que quan treballava per a Atresmedia, o Movistar+ no s’atrevia. ¡Ah! El factor geogràfic condiciona la direcció del tret. Continuem. L’exercici fake que han fet sobre Pepe Rubianes, suplantant-lo, ha sigut lluminós. Han demostrat que a la tele qualsevol realitat pot ser trampejada, i l’audiència s’empassa, sense saber-ho, rodes de molí.

Si hagués de triar un moment trio el merescut homenatge que li han fet al mític regidor Josep Antón Nus. Des de Tremp ens explicava: "Jo els deia als del públic: tot i que no us agradi, quan jo ho digui vosaltres us poseu a aplaudir ¡I aplaudien!". ¡Ah! Quina perspicàcia la de Nus. Va arribar a TV3 com a electricista, però de seguida es va adonar que allà el futur era guiar el públic. El ramat sempre necessita un pastor que el condueixi.