La crítica de Monegal: És diferent cobrar per treballar que pagar per vomitar

E ls diners que s’emporten les criatures de la tele. ¡Ah! És un tema de safareig recurrent. I aquests dies s’ha tornat a disparar. Potser perquè Xavier Sardà ha declarat a les tardes d’Ana Rosa (Telecinco) que a Crónicas Marcianas va cobrar "50 milions de pessetes els primers tres mesos, i després, si el programa seguia, més".

Com que Crónicas va durar set anys, el seu salari segurament va arribar a cotes colossals. També l’altre dia en el massatge homenatge que van fer a Col·lapse (TV3) al propietari de la productora Minoria Absoluta, Toni Soler, va advertir que els envejosos de Twitter sempre li diuen "Cabró, t’estàs forrant". I va afegir en to jocós: "¡Nooo, ara és l’Ustrell!". Efectivament avui Ricard Ustrell, a través de la seva productora La Manchester, ha aconseguit acaparar les tardes de TV3 de dilluns a dijous, amb la nit dels dissabtes i amb els matins de Catalunya Ràdio. Fabulós progrés. Mereix una anàlisi admirativa i detallada.

Continuant amb aquesta excitació sobre els sous i les pagues de la tele, a Espejo público (A-3 TV) advertien que Telecinco podria haver pagat a Ángel Cristo Jr. 100.000 euros per posar a parir la seva mare, Bárbara Rey. I 150.000 a Fran Rivera per parlar de "la dona que es va casar amb el meu pare", o sigui... Home, convé distingir i no barrejar. Una cosa és cobrar un sou per treballar i una de ben diferent pagar per vomitar. El vòmit televisiu és una activitat puntual. A Telecinco hi ha autèntics especialistes en l’art de provocar-lo. Normalment busquen criatures que estan sense tabac.

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

No sabíem que Fran Rivera anava escàs de diners. D’Isabel Pantoja ha deixat anar: "No és una bona persona". L’altre cas, el d’Ángel Cristo Jr., és un vòmit que la cadena va oferint a càmera lenta. Ja són tres divendres.

L’interès de Telecinco és que la seva mare, Bárbara Rey, quedi com una vil xantatgista, i Joan Carles, llavors Rei i capità general dels Exèrcits, com un pobret i indefens víctima de xantatge. Em passen ara pel cap aquells versos de la mexicana Juana Inés de la Cruz, potser la primera feminista de la història: "Hombres necios que acusáis la mujer sin razón / sin ver que sois la ocasión de lo mismo que culpáis (...). Decidme, ¿quién es más de culpar, la que peca por la paga o el que paga por pecar?". ¡Ahh! Que gran, sor Juana Inés. Ho va escriure fa 340 anys i és d’absoluta actualitat.