No es toquen, no se saluden, estan a prop, lladra un gosset

Entronca amb aquella anècdota que circulava als anys 60 segons la qual un famós locutor xilè establert a Espanya, Bobby Deglané, va dir que els catalans, quan parlen, lladren, i la gran Mary Santpere li va contestar: "Jo només sé que els catalans als gossos els anomenem Bobby". Pel que sembla aquesta anècdota era una notícia falsa. Però l’explico perquè els més jovenets, que potser la desconeixien, comprenguin com es pot enverinar l’ambient retorçant la lingüística.

Al marge del gosset i el seu lladruc, el millor d’aquella jornada ha sigut com s’han excitat els informatius amb la imatge de Sánchez i Puigdemont coincidint, a pocs metres de distància, a Estrasburg. La reacció més bonica al meu entendre ha sigut la de Toni Cruanyes, presentador del TN vespre (TV-3). Es va acostar a la foto dels dos polítics que apareixia ampliada al seu plató, la va escorcollar amb tendresa i va exclamar: "¡No s’han reunit! ¡No s’han saludat! ¡Però han estat "a tocar"! És a dir, han estat a propíssim. I Cruanyes projectava la seva maneta cap a la foto, potser amb la il·lusió de donar-los una afectuosa empenta per unir-los.

Notícies relacionades

Ets el que comuniques

Sang

A les Notícias d’A3 TV, Sandra Golpe també va abocar el seu interès en aquesta estampa d’Estrasburg. Però amb una vibració diferent. Va advertir: "Sánchez i Puigdemont han evitat saludar-se… en públic". ¡Ah! És un interessant i perspicaç matís. "No, en públic" suggereix, insinua, que Sánchez i Puigdemont, en privat, sí que podrien haver-se reunit.

Deia ahir l’exconseller Jaume Giró al Més 324 (TV-3) que aquesta multitud de taules de negociació que hi ha muntades beneficien únicament Pedro Sánchez. "L’únic que coneix les cartes que es juguen a cada taula és ell". Efectivament. Aquí l’apassionant és que a més de la possible reunió secreta amb Puigdemont, potser ja n’ha tingut una altra amb Junqueras, i una tercera amb Aragonès. I jugant amb cada un un joc diferent: Monopoly, dòmino i parxís.