La crítica de Monegal: Corresponsals de guerra, de la llamborda al còctel molotov

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Hi havia una batalla protagonitzada per violents d’ultradreta que van desbordar el que havia de ser una manifestació pacífica. O sigui, el lícit dret a protestar aniquilat per l’odi, la violència i la ferocitat. La prolongació del ‘Telediario’, mitja hora més, és el que s’espera d’una tele pública. També de les privades. ‘El intermedio’ (La Sexta), per exemple, va dedicar gairebé tot el programa a Ferraz. I allà es va produir aquesta imatge: el reporter Javier Bastida, després d’aguantar insults i atropellaments, mostra una de les llambordes llançades pels ultres. La llamborda és un projectil de guerrilla urbana. Pot ser preàmbul d’un altre tipus de munició més letal. A ‘Al rojo vivo’ aquest matí advertien de la incitació que acaba de fer la candidata de Vox a Breña Baja (La Palma) preguntant-se si els còctels molotov serien adequats. O sigui que Javier Bastida, que va anar a la manifestació en qualitat de reporter, va esdevenir sense voler en corresponsal de guerrilla urbana.

MARC MARGINEDAS .– A la mateixa hora que això passava, a TV3 emetien el documental ‘Retorn a Raqqa’. És la tornada del nostre company Marc Marginedas a Síria, als llocs en què va patir 178 dies de segrest per part de terroristes d’Estat Islàmic. El van capturar quan estava fent la seva feina: corresponsal de guerra per a EL PERIÓDICO, des de Síria, com abans ho va fer des d’Algèria, l’Iraq, l’Afganistan... Ser corresponsal de guerra és exercir el periodisme en grau màxim. Jo a Marginedas l’admiro. Però em falta valor per envejar-lo. Mai he tingut la valentia, ni el sentit del compromís periodístic, d’exercir la professió com ell ho fa. Hi ha un moment en el documental que vull ressaltar. Quan la seva germana Cristina retrata la seva personalitat: «No enteníem el seu afany per anar-se’n on estava en risc. Si podria menjar, li era igual. Cap érem conscients de l’abast de la seva professió, fins que el van segrestar». Hi havia emotiva admiració en les seves paraules. L’excel·lent reporter Bastida hauria d’estudiar i llegir Marginedas. ‘Retorn a Raqqa’ és una aproximació fonamental.