Eurovisió per YouTube
Amb la primera semifinal d’Eurovisió que es va disputar ahir, més la segona de demà, ha començat la setmana gran del festival: tot un aperitiu del que serà la gran final de dissabte a Viena, Àustria.
Espanya no hi participa per primera vegada en més de 60 anys de festival. Al tractar-se d’un concurs musical en què participen les televisions públiques, no és Espanya sinó la Corporació Televisió Espanyola la que ha renunciat a participar, a més de les televisions públiques d’Eslovènia, Islàndia, Irlanda i els Països Baixos.
¿Aquest abandonament implica que TVE no emetrà res del festival? Correcte. Així ho va decidir la direcció. ¿Aquests quatre països més combreguen en la mateixa direcció? Doncs no. Irlanda i Eslovènia, com Espanya, no l’emeten; però Islàndia i els Països Baixos sí que el retransmeten. ¿Per què? Fàcil. Els mateixos òrgans de direcció que van determinar que Espanya no participaria –i no passarà res– van decidir a Islàndia i els Països Baixos que sí. I tampoc passarà res. Al final, Eurovisió és entreteniment, música, friquisme, felicitat i en alguns casos indignació pel guanyador final. Però mai passa res.
Notícies relacionades¿I com veurem el festival des de la Península? Doncs fàcilment de tres maneres: la primera consisteix a sintonitzar un canal públic estranger per mitjà d’una antena parabòlica; la segona, encara més senzilla: fer el mateix a través d’una plataforma que allotgi en el seu paquet alguna emissió similar com la BBC, TF1, la RAI o la ZDF alemanya. Ja triga algun operador com Movistar, Vodafone o Orange a promocionar i convidar els seus abonats que vegin el festival de manera gratuïta, amb aquell vell axioma que diu: "Mentre m’estan sintonitzant a mi, no fan el mateix amb els altres operadors".
I la tercera forma, la més fàcil de totes, és per YouTube. Aquest és un altre seriós avís de la plataforma cap a la televisió, a qui a poc a poc li va clavant la dent. Recordaran que Ibai Llanos va retransmetre les campanades de cap d’any el 2023 a través de YouTube i Twitch amb una audiència que a Espanya es va acostar als tres milions d’espectadors. Aquesta és la veritable amenaça per a la UER i per al festival, no la de les televisions que han renunciat a participar-hi.
