La crítica de Monegal: Iker Jiménez presenta el seu àlbum de criatures àliens

Inclou un repertori d’éssers estranys, potser provinents del sistema estel·lar Alpha Centauri o de la constel·lació Orion. Potser hi falta –dit sigui sense ànim de faltar– algun exemplar de Raticulín, el planeta del vident Carlos Jesús, tan famós a ‘Crónicas marcianas’. Però el més interessant d’aquest àlbum és que Jiménez l’ha fet unint la seva portentosa imaginació a la IA, la intel·ligència artificial. Anys enrere, el 1986, l’editorial Mundicrom va treure a la venda un àlbum de monstres que tenia un apartat titulat ‘Seres extraterrestres’. Eren uns cromos molt enginyosos amb figures impactants. O sigui que l’àlbum de Jiménez té precedents, sense necessitat de recórrer a la IA.

Notícies relacionades

La vida és un pla seqüència

Guia de ‘La Marató’ de 3Cat: horari, lema, presentadors i actuacions

La fascinació pels àliens és un tema recurrent a ‘Cuarto milenio’. Últimament han dedicat molta atenció a les mòmies de Nazca, uns esquelets petits trobats al Perú. Hi ha ufòlegs que diuen que són àliens enterrats aquí des de fa 700 anys. D’altres assenyalen que són ossets enganxats amb Superglue 3. Jiménez disfruta sembrant en l’audiència una angoixa inquietant. Potser, en lloc de buscar a les galàxies, Jiménez s’hauria de fixar en el personal que circula per la tele, per platós i per programes. Crec que allà sí que hi ha autèntics àliens.

ARRENCANT CABELLERES.– Canviem de registre. Anem a ‘Salvados’ (La Sexta). Gonzo ha assegut cara a cara un israelita i un palestí. Buscava un contrast de mirades sobre la guerra de Gaza. El d’Israel ha tingut un valerós punt de catarsi: «Israel ha de demanar perdó al poble palestí; la història sobre la qual està construït el meu país infringeix drama». Al palestí se li ha preguntat què sent quan veu Hamàs assassinant criatures, dones i gent gran, i ha utilitzat una metàfora: «Això és com entrar en un cine quan la pel·lícula ja ha començat fa estona, i la primera imatge que veus és un apatxe que li arrenca la cabellera a un blanc. Queda el concepte que l’apatxe és el salvatge. I això és fals. Cal veure la pel·lícula des del principi». És una metàfora molt meditable.