Tu i jo som tres.
La crítica de Monegal: Coll folgat perquè els pactes no ofeguin

L’agost mai ha sigut bo per a les teles. Rescalfats, concursets, programes tipus pedaç... Es passa com es pot fins que arribi la ‘rentrée’ del setembre. Aquest any, no obstant, l’agost ha portat regals per a l’excitació.
Rubiales ha sigut, i continua sent, el tema estrella. El focus televisiu s’ha col·locat sobre ell. Però no tant, almenys al principi, sobre la postura d’altres directius esportius del mosaic autonòmic que es feien els distrets i es mantenien en un vergonyós silenci. L’esquarterament practicat per Daniel Sancho a Tailàndia ha sigut l’altre gran tema de l’agost. L’espai que més s’ha distingit a fer un espectacle tètric ha sigut ‘Código 10’ (Cuatro). El dimarts 22 els va envair una gran delectació detallant el degollament i desmembrament del cos de la víctima. Sobre una taula van col·locar diversos instruments propis de l’especejament carnisser, concretament el ganivet per esmicolar cartílags, i el tremend destraló (que a Catalunya també anomenem tallant) per trossejar ossos. Van afegir al repertori un xerrac. Van impartir el més sinistre curset sobre com degollar i desmembrar un cos. No el millora ni Jack l’Esbudellador.
En l’àmbit polític aquest agost ens ha ofert un ralentí. Pactes encara no concrets. La tele ens ha explicat que Feijóo ha intentat aproximacions. Deien a ‘Sábado clave’ (La Sexta) que només ha aconseguit una col·lecció de carbasses: carbassa del PSOE, carbassa d’Urkullu, i carbassa de Yolanda Díaz. En el programa de José Mota (TVE1) van parodiar ‘Maestros de la costura’. Buscaven un sastre que fes un vestit còmode per a la investidura. «El coll que estrenyi, però que no ofegui». ¡Ah! Jo crec que pensaven en Pedro Sánchez, tot i que anaven, com sempre, amb el fre de mà posat. Aquí l’apunt més sagaç va ser el de Sergi Sol a ‘La SextaXplica’. «No s’equivoquin, més que el que es negocia, l’important és qui negocia». Té raó. Una cosa és pactar amb un líder d’un partit el vot dels seus set diputats, i una altra negociar el futur de Catalunya. Sembla que al president de la Generalitat, Pere Aragonés, alguns li volen assignar el paper de lampista de manteniment. O sigui, el problema no el té Sánchez, el problema el tenim aquí. ¿Qui representa Catalunya, la Generalitat o Waterloo?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els veïns surten de les seves ciutats a comprar roba i productes de la llar
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament
- Cas sota investigació L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Genealogia ¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Mor Margot Friedländer, supervivent de l’Holocaust
- Nou Pontífex Parla l'investigador de Tortosa que va dissoldre la secta Sodalicio del Perú: "El papa Lleó XIV va tenir un paper imprescindible"
- Cita internacional el 10J La Sagrada Família de Barcelona convidarà el Papa Lleó XIV pel centenari de Gaudí al juny de 2026
- Febre per Bad Bunny: 10 concerts a Madrid i 2 a Barcelona
- Mor James Foley, el director predilecte de Madonna i responsable de dues pel·lícules de la saga ‘Cincuenta sombras de Grey’