La crítica de Monegal: L’‘estratègia Sánchez’ aconsegueix que l’aplaudeixin fins i tot les formigues

¡Ah! És una pinzellada interessantíssima. Considera Évole que totes les entrevistes anteriors han sigut només petits trampolins per anar agafant impuls fins a arribar a la gloriosa cimera de les formigues, un cim fabulós amb gairebé tres milions de teleespectadors . En part, coincideixo amb aquesta ‘teoria evolística’. Però hi falten matisos. Les entrevistes anteriors no només han sigut teloneres i simples trampolins, sobretot li han servit a Pedro Sánchez per enviar avisos i suggestionar les formigues. Les seves contínues advertències que no hi ha missatges progressistes a ‘El hormiguero’ –és a dir, que són reaccionaris– ha sigut finalment una estratègia que li ha proporcionat un èxit rotund. 

Notícies relacionades

Un assassinat al Camí de Santiago obre la nova temporada de ‘true crime’ de Carles Porta a Movistar Plus+: «Sempre contactem amb les famílies»

Alba Brunet torna a ‘Sueños de libertad’: «Pot ser que els fans s’enfadin amb la Fina. Torna molt diferent»

Expliquen els cronistes bèl·lics del segle XVIII que Frederic el Gran de Prússia tenia un regiment de soldats de més de 2,20 metres d’alçària, uns tios imponents, d’aspecte ferotge i terrible, que abans de les batalles enviava a passejar a prop del front enemic perquè els veiessin i s’‘acollonissin’ molt. Els polemòlegs l’anomenen ‘guerra psicològica’. Ben organitzada, provoca gran consternació en les files enemigues. Això és el que l’‘estratègia Sánchez’ ha aconseguit amb èxit indiscutible. Primer ‘va escalfar’ les formigues des d’altres trampolins suggerint que ‘El hormiguero’ era un lloc reaccionari, i el dia assenyalat s’ha presentat allà amb aspecte esportiu, formidable, solt, mans netes, ni rellotge portava, només el detall d’una cinta LGTBI+ nuada al canell, i un Pablo Motos enravenat, desconcertat, no va acabar de trobar el to mai i, al final, fins i tot va acabar aplaudint-lo. Jo no sé si Sánchez s’ha menjat crues totes les formigues, reina inclosa, com han dit alguns, però sens dubte n’ha sortit triomfador indiscutible.

Quant al ‘continent’, és a dir, a l’imperi Atresmedia, suposo que la preocupació els inunda. Que el president del Govern central hagi llançat en diferents plataformes que en el seu programa estrella no hi ha ni rastre de progressisme, els deu provocar gran nerviosisme.