Revela el misteri de l’api-rave

Eneko, guanyador de ‘Masterchef 11’: «El programa ha sigut més exigent que el futbol»

5
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un menú de cuina avantguardista amb picades d’ullet a la seva família va fer coronar dilluns Eneko Fernández com a guanyador de ‘Masterchef 11’. L’exfutbolista saragossà de 39 anys, que està a punt de ser pare per tercera vegada, va demostrar nervis d’acer al duel final amb el barceloní Álex, de 19, a qui els xefs van augurar un brillant futur als fogons. Lluís i Pilu van ser els dos primers aspirants que es van quedar despenjats en la competició de la nit. Ell, picat pels jutges en la prova en què calia seguir el xef Toño Pérez, i ella per perdre la concentració a la prova d’exteriors, al restaurant de Martín Berasategui.

S’ha embutxacat 100.000 euros. ¿En què invertirà els diners?

Amb aquests mesos que venen per davant anant a Sant Sebastià a fer el curs del Basque Culinary Centre, m’anirà superbé per mantenir la meva família i continuar formant-me, perquè encara sento que tinc molt a aprendre. M’agradaria tenir contacte amb els jutges per impregnar-me dels seus consells, poder sortir al més aviat possible al món de la cuina i muntar un negoci propi.

¿Té previst algun ‘stage’ amb ells?

Estaré un mes amb Jordi Cruz a l’Àbac. No hi ha cap formació millor que estar dins de les cuines d’un tres estrelles Michelin.

No se’l va veure nerviós a la final. ¿La processó anava per dins?

És l’únic dia en què no he estat nerviós cuinant. Perquè és l’únic dia a ‘Masterchef’ en què saps el que faràs i que les regles les poses tu. He dedicat mesos a preparar aquest menú final per si aconseguia entrar al duel. Tenia l’oportunitat de presentar el meu menú, de parlar de la meva vida i de relacionar-la amb la cuina, i estava tan content que ho vaig disfrutar com un nen.

¿Què li dona la cuina que no li ha donat el futbol?

Em dona molta més sensació de satisfacció personal perquè neix més de tu. L’esport d’equip té uns valors brutals i t’ajuda a formar-te com a persona, però a la cuines al final tot depèn de tu. És una tasca molt pròpia, molt teva, molt íntima. Poder ensenyar una faceta teva a través de la cuina és molt bonic perquè, quan les coses surten bé, la sensació de satisfacció no queda tan diluïda com quan hi ha 11 persones jugant en un camp.

S’ha atribuït al programa que aquest any hi ha hagut més xou que cuina. ¿Què n’opina vostè?

Ha sigut un any molt diferent perquè hi ha hagut el doble de participants, així que han entrat perfils molt diferents. Però això ho ha fet molt divertit. La convivència a casa ha sigut realment bona, amb episodis una mica més de tensió, com en totes les famílies, però és el més normal del món. Al programa, aquest xou ens venia molt bé per riure una mica i treure’ns la pressió de sobre.

«A alguns concursants ens ho posaven més difícil perquè podíem donar més»

Aquesta edició es recordarà perquè la va guanyar Eneko, tot i que el gran protagonista hagi sigut Luca.

Sí, ha sigut molt protagonista. També cal posar en valor que, a través de ‘Masterchef’, algú tan jove i que ve del món de les xarxes socials hagi aconseguit reconduir una mica la seva vida i la seva educació cap a altres valors que no siguin tan immediats o superficials i que el programa li hagi ofert la possibilitat de créixer, de formar-se, de ser més constant, de tenir més responsabilitat.

Luca diu que els jutges han valorat tothom per igual. Però alguns companys seus no hi estan d’acord, com han deixat clar al programa o a les xarxes. ¿Què en pensa vostè?

Jo m’ho prenia sempre pel costat positiu, perquè pensava que si a alguns dels candidats ens ho posaven tan difícil o que als jutges els costava més donar-nos la valoració bona era perquè sabien que podien treure més coses bones de nosaltres. A mi m’ha anat genial que hagin sigut tan exigents perquè m’han fet pujar el nivell.

¿En quin moment va veure que la cuina podia ser el seu futur després del futbol?

En el moment en què la meva dona em va empènyer a presentar-me a ‘Masterchef’. Jo no m’atrevia a fer aquest pas, no pensava que pogués més oportunitats per tornar a treballar en el que jo volia, en la meva passió. Un cop va passar allò del futbol, tenia la sensació que havia gastat tota la sort de poder viure una experiència com aquesta. I resulta que no, que aquesta sorpresa m’estava esperant. Va ser a través d’ella, perquè jo tenia por de deixar-la sola amb les nenes i l’embaràs.

¿Quin xef té com a gran referent?

Molts. Però crec que els germans Roca, no només per la seva qualitat com a cuiners i el llegat que deixen a la resta de xefs, sinó perquè tenen un tracte humà amb el comensal que marca la diferència.

El gran misteri de ‘Masterchef 11’ és si li va deixar api-rave a Luca després del robatori de la cistella. ¿Hi havia api-rave o no?

Sí, hi havia api-rave, jo no l’hi vaig treure. Després, durant l’edició del programa, quan es va enfocar la cistella de Luca, ell ja havia tret altres elements que tenia dins, com l’api-rave i el vinagre. Va ser una mica confús i la gent s’hi va fixar molt, però jo, que vaig fer aquell últim robatori, t’asseguro al 100% que no li vaig treure l’api-rave, que el tenia per cuinar.

Notícies relacionades

¿És més competitiu el món del futbol o el de la gastronomia?

Els dos són hipercompetitius, però a mi m’ha suposat un pas més el món de la gastronomia. Estar al programa m’ha portat a nivells que mai hauria imaginat. També m’ha agafat en un moment de la meva vida més madur i he sabut posar en pràctica l’experiència que tenia del món de l’esport. Però ‘Masterchef’ ha sigut encara més exigent que la meva vida esportiva al futbol.