La crítica de Monegal: Sánchez Travolta injecta adrenalina a l’esquerra Uma Thurman

Afegien grans rètols que deien: «Sánchez avança les eleccions», «Sorprenent avançament electoral», «Envit de Pedro Sánchez»... En resum, l’endemà de la gran victòria de Feijóo, d’Ayuso, d’Almeida, del PP en suma, criatures vencedores que se suposava que havien de protagonitzar totes les obertures de tots els informatius, resulta que ha sigut Pedro Sánchez qui s’ha erigit com el gran protagonista mediàtic i televisiu. ‘Hem guanyat, però Sánchez continua sent el gran artista’, potser ha dit aquest matí Feijóo amb sorpresa majúscula. O sigui que la rapidíssima jugada d’avançar les eleccions ha aconseguit, d’entrada, una raresa televisiva: que el focus de les càmeres prioritzin el perdedor del 28M en lloc del guanyador.

Ferreras, a ‘Al rojo vivo’ (La Sexta), ha llançat aquest matí una interpretació enginyosíssima. Deia als seus contertulians: «¿Recordeu ‘Pulp Fiction’, quan John Travolta clava a Uma Thurman la injecció d’adrenalina? ¡Veurem si funciona!». I es reconfortava a si mateix acariciant l’esperança que Sánchez Travolta aconsegueixi que l’esquerra revisqui, com va reviure la Thurman a la pel·lícula esmentada.

Notícies relacionades

La bona fe i les males errates

Setmana Santa a RTVE

De la nit electoral va ser l’‘especial’ de Vicente Vallés (A-3 TV) el que va escombrar les audiències del telehipòdrom nacional. En un moment donat, quan la victòria del PP ja estava quallant en molts municipis i autonomies, Vallés deia: «Les imatges diuen molt del que està passant en l’ànima dels partits. Mirin la seu del PP: ¡s’està omplint! I mirin la del PSOE: ¡no hi ha ningú!». I ens va posar Gènova i Ferraz en pantalla partida, i tot i que Vallés sap dissimular les seves emocions, jo crec que el contrast li alegrava l’esperit.

A Catalunya va arrasar TV-3. Quan ja estava escrutat el 100%, Ariadna Oltra va entrevistar, en dúplex, el candidat més votat, Xavier Trias. Li va preguntar si ja havia fet les habituals trucades, d’educació i bon gust, als seus contrincants. Va dir que sí. Aquí la pregunta important havia d’haver sigut si ja havia trucat a Waterloo.