La crítica de Monegal: T-5 afegeix a la coronació el ‘fill secret’ de Carles i Camil·la

Esperanza Aguirre es va presentar amb una condecoració de considerables proporcions al pit que li va imposar l’ambaixador anglès a Madrid, si no recordo malament el 2004, i que l’acredita com a Dama Comandanta Honorària del British Empire. Durant les quatre hores llargues que va durar el seguiment, la senyora Aguirre va passar per diferents graus d’entusiasme. La coronació de Camil·la, en particular, li va produir una emoció molt profunda. Deia: «Era la persona més odiada i ara és la més adorada per la majoria dels anglesos». ¡Ah! És meravellosa aquesta capacitat seva de saber exactament el que pensen tots i cadascun dels anglesos que hi ha al món.

Notícies relacionades

Santos Cerdán i l’ortografia

El Mundial de Clubs a la televisió

No obstant mentre li col·locaven la corona a Camil·la, la reportera que ‘Socialité’ havia desplaçat a Londres va llançar aquesta inquietant pregunta : «Veig Camil·la nerviosa, ¿és possible que estigui patint la síndrome de la impostora? Com en el conte de fades, però al revés: aquí és la malvada la que es converteix en reina». Aquest apunt no li va agradar gens a la senyora Aguirre. Tampoc a la Patiño. Elles vibraven amb l’espuma de Wetsminster, i sobretot miraven amb admiració irreprimible Felip i Letizia, lloant la seva presència i bon gust amb la roba. Així van anar passant les quatre horetes, entre espasmes de passió monàrquica encesa.

I al final, quan els coronats abandonaven l’abadia, Tele 5 va tenir un detall ‘made in telecinqüe’, col·locant-nos un documental que la Patiño va introduir així: » ¡Hi ha un home que diu ser el fill de Carles i Camil·la!». I era Simon CharlesDorante-Day, que assegura ser el fruit d’una nit de passió entre Carles i Camil·la, el 1965, curiosament després d’assistir a l’enterrament de Winston Churchill. ¡Ah! Pel que sembla a aquesta parella els funerals els exciten. I va afegir Patiño, alleujada: «Em tranquil·litza que surtin fills no reconeguts en altres països i no només al nostre». Com a consol, és discutible.