Albert Espinosa: «Vaig predir que Messi guanyaria un Mundial, però no la vaig encertar amb la meva mort»

Quan tenia 14 anys i es plantejava un futur com a porter del Barça, a Albert Espinosa li van diagnosticar un càncer. Es va passar 10 anys ingressat a l’hospital combatent-lo, unes vivències que va utilitzar per escriure ‘Planta quarta’ i ‘Polseres vermelles’. De l’anhel per recuperar els viatges a l’escola que la malaltia li va arrabassar neix ‘El camino a casa’ programa en què acompanyarà sis famosos en els trajectes que recorrien per anar a l’escola quan eren petits: Jesulín de Ubrique, Luis Tosar, Rosa López, Fernando Tejero, Ana Peleteiro i Pocholo Martínez-Bordiú. La Sexta l’estrena aquest dijous 4 de maig, a les 22.45 hores.

Ha escrit llibres, teatre, pel·lícules i sèries, ha dirigit, ha fet d’actor a ‘Abuela de verano’, però és la primera vegada que exerceix de presentador.

És curiós, perquè ja m’han arribat ofertes d’altres canals per si tenia més programes. En el moment de fer de presentador, ja et veuen de presentador. Jo sempre he tingut al cap un ‘late night’ i un concurs.

¿Amb ‘El camino a casa’ es venja del destí, que li va negar a vostè aquest recorregut diari a l’escola des dels 14 anys?

Jo sempre he mitificat aquest camí cap a casa. El recordo com el moment de llibertat. Feia anys que tenia la idea del programa, i un dia que vaig anar a ‘El hormiguero’ l’hi vaig explicar a Pablo Motos i Jorge Salvador i els vaig proposar que el produïssin. En 24 o 36 hores Atresmedia va dir que sí. És el projecte que m’han comprat més ràpid, amb diferència.

No te pierdas el estreno de @ElCaminoACasaTV con @espinosa_albert y su primer invitado, Jesulín de Ubrique.

📺 El próximo jueves a las 22:30h. pic.twitter.com/aqGBUY92vV

— laSexta (@laSextaTV) 30 de abril de 2023

El seu objectiu és que tots els famosos plorin. I ho ha aconseguit.

A mi m’agrada que la gent s’emocioni. A l’equip li vaig dir que la meva idea era que els convidats ploressin, i em van dir que seria difícil amb Luis Tosar i Pocholo. Amb alguns va costar més, però tots ploren d’emoció, no de tristesa.

Deu tenir raó Jorge Salvador, que diu que vostè és un terrorista emocional.

M’agrada ser-ho. A ‘El hormiguero’ tenen una frase preciosa que diuen: «Avui han vingut a divertir-se». Doncs jo els deia: «Avui has vingut a emocionar-te».

Quan li van diagnosticar el càncer es plantejava un futur com a porter del Barça.

Jo jugava als alevins del Barça. Estava fent les proves com a porter, que van sortir molt bé, i dues setmanes després em van diagnosticar el càncer. Em sap greu dir-ho, però era molt bo. A ‘El camino a casa’ competeixo amb Jesulín demostrant les nostres habilitats, perquè ell també diu que és molt bo jugant a futbol. Ara que he fet una sèrie de La Masia del Barça, va ser com recordar aquells temps.

¿En quin procés està aquesta sèrie?

He escrit set capítols sobre com és La Masia del Barça, però ficcionada amb actors. Com ‘Polseres vermelles’ però en una masia. Ara Barça Studios està negociant amb un ‘streaming’.

Ha trencat els pronòstics. De petit li van donar un 3% de possibilitats de sobreviure per culpa del càncer i està a punt d’arribar als 50.

Vaig perdre la cama, el pulmó i part del fetge, i no donaven gaire per mi perquè patia un càncer que polvoritza el 85% dels nens. Era el mateix que el de la filla de Luis Enrique. Vaig tenir un cop de sort amb un tractament alternatiu de San Francisco que van provar amb mi. No sé què em van donar, però des dels 24 anys no he tornat a trepitjar l’hospital.

Va predir la seva pròpia mort per al 23 d’abril de 2023. Vostè també es va equivocar.

Va ser a la novel·la ‘El millor d’anar és tornar’, que transcorria a l’any 2074 i explicava coses com que Messi guanyaria un Mundial fent un doblet, que hi hauria una pandèmia i una guerra. ¡Tot això ho vaig predir! I això de la intel·ligència artificial, perquè aquests robots que surten a la història estan ben a punt d’arribar. Se’m va acudir matar-me a mi mateix i vaig triar aquesta data perquè m’agrada molt Sant Jordi, tot i que no la vaig encertar amb la meva mort. Crec que pensar en la mort dona molta vida. Però ara no m’atreveixo a dir una altra data.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Té molt clar que li queden tres llibres per escriure i una sèrie. ¿A què es deu tanta precisió?

Crec molt en les fases. Cada sis anys canvia la teva vida. Ara tinc molt clar que vull bolcar-me a presentar programes que tinc al cap, i per fer-ho he de deixar coses. Al seu dia vaig deixar el teatre per fer més televisió i cine. Em queden tres llibres, i la idea és fer molts capítols d’‘El camino a casa’, però també concursos i ‘late nights’. Comença una nova fase en la meva vida que em ve molt de gust, que és passar de darrere de les càmeres al davant.