La crítica de Monegal: La Moreneta (TVE), la del Rocío (TV-3), i fins i tot Clara Ponsatí

En efecte la polèmica l’han aconseguit. Va ser el programa de tarda més vist a Catalunya aquell dia, després del ‘Pasapalabra’. Però sobretot han aconseguit aparèixer a la portada de diaris nacionals, cosa que no havia passat mai. Que hagin sigut objecte d’atenció en negatiu, és a dir, tots lamentant l’esquetx, és el de menys. Fa anys que el més important del sismògraf televisiu és que es mogui cap amunt, acompanyat de molt soroll. I les protestes es consideren un èxit, una benedicció. Des del meu punt de vista l’esquetx ha sigut irrespectuós. És a dir, la irreverència com a base de l’humor. Però n’hi ha molts que consideren que ha sigut feridor i ofensiu. I es queixen que l’humorisme sempre s’atreveix amb el catolicisme però mai, per exemple, amb la religió musulmana.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

En general el sarcasme sobre qualsevol religió és garantia d’escàndol, cosa que és un pilar televisiu de primera magnitud. Aquest esquetx de l’‘Està passant’, no obstant, no té la profunditat ofensiva que va aconseguir Albert Boadella (Els Joglars) el 1988 a TVE-1, en el programa de Javier Gurruchaga ‘Viaje con nosotros’. Allà va parodiar tres religions alhora: el Barça, Pujol amb les butxaques plenes de bitllets, i la Moreneta que deia ser el porter camerunès de l’Espanyol Thomas N’Kono. Allò va ser tremend. Es va col·lapsar la centraleta de TVE. Algunes localitats de Catalunya van declarar Boadella i Gurruchaga ‘persona non grata’. De la resta d’Espanya, ni una. O sigui que a la pell de toro no hi ha vertebració de les ferides. 

S’ha comentat poc que un altre esquetx recent de l’‘Està passant’ –quan van parodiar la tornada de Clara Ponsatí– Toni Soler va rebre un furiós missatge públic del raper Valtònyc dient-li: «Vine a Bèlgica a menjar-me els ous. T’has engreixat a base de subvencions públiques, desgraciat». És explicable aquesta ira. El procés es va fundar com a religió i també té les seves verges.