La ‘prioritat nacional’ d’Aliança

La primera enquesta electoral de la Generalitat del 2026 es fa esperar. El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) sol fer públic el seu primer baròmetre entre el març i l’abril, però fonts de l’organisme expliquen que problemes tècnics relacionats amb la contractació del treball de camp han obligat a retardar-ne la difusió. La previsió és que el sondeig se sàpiga la primera quinzena de juliol. Pot ser que llavors Salvador Illa ja tingui aprovats els pressupostos i encarrilada la legislatura de cara a un cicle electoral que, a Catalunya, acull una gran incògnita: ¿quant creixerà Aliança Catalana? És la peça del tauler que més inquieta tots els partits perquè és la que més pot embolicar la governabilitat als ajuntaments i al mateix Govern.

Nou combustible ultra

L’últim baròmetre del CEO del 2025 va situar l’extrema dreta independentista com a quarta força, disputant-li la tercera plaça a Junts i a prop també d’ERC. El PSC continuava destacat al capdavant, però acusant desgast. Diverses enquestes posteriors han aprofundit aquesta erosió socialista i han aixecat una mica més Aliança sempre a costa de JxCat. En paral·lel, Vox manté el seu múscul i vigila el PP. Aliança i Vox es van catapultar amb el procés per atraure els uns a qui el combatien i els altres als decebuts pel seu fracàs. Però de tot això ja fa gairebé una dècada i ara la gasolina que inflama el graner ultra és una altra: la immigració. I en aquest carburant, l’estelada i la rojigualda es dilueixen i fan que dos electorats fins ara als antípodes comparteixin votants. Un estudi publicat aquesta setmana per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la UAB constata que la immigració pesa més que la independència entre els votants d’Aliança Catalana, i això contribueix a la fuga de vots de Junts cap al partit de Sílvia Orriols. L’auge paral·lel de Vox i Aliança ja no respon només a la qüestió territorial i a la polarització, sinó al filó de la prioritat nacional (ja sigui entesa com a espanyola o catalana).

Mateix perfil de votant

El retrat electoral, que porta la firma de Javier Martínez Cantó, investigador de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i de Julià Tudó, investigador de política comparada de la Universitat de Bergen (Noruega), conclou que, per a una part de l’espai polític ultradretà, l’única diferència que hi ha entre votar Aliança o votar Vox consisteix a sentir-se més català o més espanyol. De fet, el perfil del votant català de Santiago Abascal i el d’Orriols és molt semblant: home, de mitjana edat (de 40 a 45 anys), amb un nivell mitjà d’estudis, situat a la dreta ideològica, molt interessat en la política i molt preocupat per la immigració. En el cas de les dones, representen únicament un 25% del vot a Aliança i un 45% a Vox.

L’informe, però, detecta diferències, o almenys matisos, en els discursos de les dues formacions. Vox nega la violència de gènere i abraça posicions més conservadores i contràries al feminisme i al col·lectiu LGTBI, mentre que Aliança defensa aquests drets per contraposar-los a les "pràctiques associades a l’islam". Un altre exemple: Vox tendeix a negar o minimitzar la crisi climàtica, que Aliança sí que reconeix i planteja mesures per pal·liar-la, apostant per les energies renovables. També Vox dona més presència que Aliança al catolicisme, cosa que li permet atraure més suport entre els que assisteixen regularment a missa. En canvi, Orriols compta amb més èxit entre els que tenen feina i Vox pesca més vots entre els catalans a l’atur.

¿Bloqueig a l’horitzó?

Notícies relacionades

Sumar es desintegra i el PSOE tremola

Feijóo assumeix el final de Sánchez i promet "neteja" si governa

Els autors de l’estudi deixen un encàrrec per a Junts i un altre per al PP. L’escalada dels seus competidors ultres els empeny a endurir el to en el debat migratori per recuperar espai electoral, però aquesta estratègia de copiar l’original tendeix a acabar reforçant l’original. Per revertir les enquestes, JxCat necessita que el procés torni a ser l’eix del debat perquè els votants que es mantenen fidels a Carles Puigdemont són aquells que tenen com a prioritat nacional la independència. En aquest sentit, s’haurà de veure si, el 16 de juliol, la justícia europea regala a l’expresident, amb la seva sentència sobre la llei d’amnistia, la que pot ser la seva última taula de salvació.

Tornant a la incògnita de quant pujaran els ultres en les pròximes eleccions, la radiografia de l’ICPS pronostica que, en cas de seguir la seva tendència a l’alça, Vox i Aliança podrien arribar a sumar una quarta part dels escons del Parlament. Una força exigua per liderar governs, però suficient per complicar la formació de majories i fer pujar el risc de bloqueig i, per tant, de repetició electoral.