La crítica de Monegal: L’assassí, a més de matar, va mossegar la víctima

Va dipositar la Marina a les vies del tren per simular un suïcidi, però la va matar abans, la va arrossegar i va deixar un rastre de sang que invalidava la suposició de suïcidi. Va amagar, a més, en uns matolls pròxims la barra de ferro amb la qual va matar la Marina, i els investigadors la van trobar de seguida. Tampoc va aconseguir que el tren destrossés el cos de la víctima per dificultar la investigació: la va col·locar de tal manera que va quedar entre l’espai de les vies, i el tren ni la va arrossegar ni la va tocar, i el cos va quedar preservat».

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

En el relat del treball d’investigació també s’adverteixen actuacions discutibles. La Marina presentava una mossegada al pit. Una empremta d’agressió dental claríssima, i a més amb inquietants característiques. No obstant, no va ser fins diversos mesos després quan es va procedir a investigar la mossegada. Llavors es va descobrir que era una comissió ‘perimortem’, és a dir, que l’assassí va mossegar la Marina mentre s’estava morint. I l’empremta dental es corresponia amb la boca de l’assassí, una boca de ‘mossegada oberta’ i amb les dents incisives trencades i en posició coincident amb l’empremta al pit de la Marina. Des d’un punt de vista televisiu és molt interessant la postura que adopta Carles Porta: no accentua ni adjectiva. Deixa que sigui el mateix relat el que parli per si mateix, i nosaltres, l’audiència, traiem les nostres pròpies conclusions sobre si la investigació es va realitzar amb la celeritat i la pulcritud requerides.

Un dels més esborronadors personatges, que, a més d’assassinar, mossegava les víctimes, va ser Ted Bundy. L’FBI va demostrar que n’havia matat 36. Gràcies a un estomatòleg que va fer un motllo de les dents es va poder demostrar que les mossegades –la majoria en parts íntimes– van ser causades per Bundy. Va ser executat a la cadira elèctrica el 1989. A Netflix està penjat encara el documental ‘Las cintas de Ted Bundy’ i també la pel·lícula sobre aquest assassí titulada ‘Extremely wicked, shockingly evil and vile’, traduïda al castellà com a ‘Extremadamente cruel, malvado y perverso’. Horroritzin-se.