La crítica de Monegal: La Fayna, el seu maltractador, el periodisme i la policia

Ha explicat com Carlos Navarro, ‘El Yoyas’, l’agredia. Com li pegava, com la terroritzava, com solia posar-li la mà al coll, i l’estrenyia, i ella cada vegada temia que seria l’última, perquè creia que moriria. I va explicar també com es justificava ell, després de deixar-la amb el cos ple de morats pels cops i pallisses, dient-li que la culpa era d’ella per dir-li coses que despertaven «el monstre que hi ha en mi». Explicava com la por ha sigut la constant d’aquests 16 anys que han viscut junts. Una por que encara la turmenta perquè Navarro està fugit. En aquest moment de la conversa al ‘Chester’, quan abordava la Fayna la indefensió que sent, va denunciar que Carlos Navarro, estant jutjat i condemnat a sis anys de presó, resulta que és un pròfug en parador desconegut. Pel que sembla l’autoritat competent o no el troba o no el persegueix. Tem la Fayna que amb tota impunitat es presenti a la porta de casa seva qualsevol dia.

Notícies relacionades

El Mundial de Clubs a la televisió

Sánchez, com Joe Rígoli

I va posar la Fayna llavors el focus en la professió periodística. Es va referir a l’entrevista que li han fet a Carlos Navarro recentment, al diari ‘El Mundo’, sota el títol ‘Cita en un bosc amb el maltractador fugit’. La Faina va dir que no està en contra de l’entrevista, però va afegir que el periodista hauria d’haver trucat a la policia perquè fos detingut. El Risto hi coincidia. ¡Ah! Comprenc la Fayna. La vaig conèixer el setembre del 2004. Va venir a ‘Telemonegal’ (BTV) amb Carlos Navarro. Semblaven una parella feliç. Vivían al Garraf . Escrivien relats, poesia... Estic amb la Fayna. I des d’aquest posicionament, al seu costat per al que em necessiti, li he de dir amb tot el meu afecte que el periodista no ha de fer de policia.

En molts fòrums d’anàlisi sobre el nostre ofici s’ha debatut aquest assumpte. A Amèrica Llatina, a la Fundació Gabriel García Márquez, recordo que en certa ocasió es va plantejar el cas d’un periodista que va poder entrevistar un pròfug a canvi de no revelar la seva ubicació. El debat era si hauria d’haver acceptat aquesta condició. Van arribar a aquesta conclusió: «Localitzar i capturar els delinqüents és tasca dels organismes de seguretat, no dels periodistes»