La crítica de Monegal: Évole progressa amb els Goya, la Preysler, Macarena Olona...

És molt notable la progressió existencial que està experimentant Jordi Évole. Des d’aquell llunyà ‘El follonero’ de fa dues dècades, fins avui, es perfila una interessant evolució.

Notícies relacionades

Sobral no torna a Eurovisió

Anem de dret a l’extinció

Ahir mateix va ser elegit, per primera vegada, per participar en la Gala dels Goya (TVE-1) i entregar una estatueta. ¡Ah! Veure Évole saltar a l’escenari vestit de gala ha sigut un cop indumentari nou. Després de més de 20 anys de protagonisme televisiu mai l’havíem vist amb americana, camisa blanca, vestit fosc... És suggestiu i meditable aquest progrés perquè no només és estètic. Hi ha alguna cosa més profunda. Fa un parell de dies va ser a ‘El hormiguero’ (A-3 TV) i Pablo Motos li va preguntar a què es deu que des de fa uns mesos freqüenti amb assiduïtat la casa d’Isabel Preysler. Resulta que es reuneixen a la tarda, i conversen llargament. ¡Ahh! Deia Évole: «Ens hem caigut bé». I explicava que li ha proposat a Isabel gravar una cançó com la de Shakira, però contra Mario Vargas Llosa, i Évole al seu costat fent el paper de Bizarrap. Per ara sembla que la senyora Preysler no està per la feina. Home, el que hauria de fer Évole és anar cap al terreny televisiu, que és el seu fort, més que cap al musical. En aquesta nova tanda de programes que acaba d’iniciar ara a La Sexta (‘Lo de Évole’), hauria d’haver començat amb una ‘road movie’ amb la Preysler. Tots dos enrajolant Espanya, circulant en el glamur d’una furgoneta. Si ho arriba a fer, televisivament parlant ho peta.

En aquesta mateixa sessió d’‘El hormiguero’ Évole va revelar que l’entrevista que serà de traca serà la de diumenge vinent, amb Macarena Olona. Va dir: «Macarena dona dades. Diu que a Vox no tot es controla des de Vox: hi ha organitzacions supranacionals que intervenen en les decisions finals». Explicava també l’assetjament, insults i amenaces que està rebent la senyora Olona des dels entorns de Vox, i va afegir: «És molt bèstia el que et fa la política quan t’expulsa del seu si. És molt caïnita». Aquí també s’adverteix una interessantíssima progressió d’Évole. Disfrutarem molt si a partir d’ara entrevista criatures que els partits polítics han extirpat i condemnat per ser díscoles, per ser crítiques, per ser poc obedients. Joaquín Leguina, per exemple, acabat d’expulsar del PSOE; o Carolina Bescansa, que malgrat ser fundadora de Podem va ser fulminada i llançada a les tenebres exteriors. N’hi ha un munt. Ànim Évole.