La crítica de Monegal: La venjança de Vargas Llosa: novel·la sobre la Preysler

Això de Tamara té poc recorregut analític. Com vaig sentir l’altre dia en una tertúlia: «L’única cosa interessant d’aquesta entesa és que obre la porta a una pròxima infidelitat d’Iñigo». El tema del ‘tito’ Mario i Isabel, en canvi, encara sent també material del món del safareig, té perfils de més categoria. No només els programes amb seccions de la xafarderia (‘Ana Rosa’, ‘Sálvame’ i ‘Socialité’ a T-5, o ‘Espejo público’ i ‘Ara Sonsoles’ en A-3), sinó també en els informatius, estan fent un meticulós seguiment a Vargas Llosa. Han recordat quan el premi Nobel, abans d’estar amb la Preysler, considerava un horror que la revista ‘¡Hola!’ pogués ocupar-se d’ell, i pitjor encara ser objecte d’alguna portada seva. Però els anys passen i la vida et condueix, i t’instal·la, en paisatges que abans consideraves horribles. I el més meravellós, resulta que et trobes comodíssim.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Precisament l’escriptora Pilar Eyre acaba de recordar a ‘Tot és mou’ (TV-3) quan l’agent literària Carmen Balcells –en els fantàstics anys del boom de la literatura llatinoamericana– li deia a Vargas Llosa que una portada de l’‘¡Hola!’ significaria un impuls colossal per a la seva obra. O sigui, que tot en la vida és relatiu, i com deia Groucho Marx: «Aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc d’altres per substituir-los». En la tertúlia d’aquest matí d’‘Ana Rosa’ (T-5) advertien que és probable que el ‘tito’ Mario practiqui la venjança típica de l’escriptor: una novel·la, amb tots els ets i uts, on Isabel Preysler sigui la protagonista.

No van desencaminats. Aquests dies alguns analistes il·lustrats han rescatat una narració curta, ‘Los vientos’, que Vargas Llosa va penjar al portal ‘Letras libres’, l’1 d’octubre del 2021. I en concret un paràgraf que diu: «‘Ya me olvidé del nombre de aquella mujer por la que abandoné a Carmencita (..) Fue un enamoramiento de la pichula, no del corazón. De esa pichula que ya no me sirve para nada, salvo para hacer pipí’». Atès que la dona que va abandonar Vargas Llosa es diu Carmen Patricia, sembla que ja aquell octubre l’escriptor assajava el que serà la catàrquica novel·lassa, amb la Preysler –potser fins i tot sense necessitat de citar-la pel nom– de protagonista.