Pressupostos de la Generalitat 2026: El Govern augmenta un 50% els recursos per a acció exterior i obrirà tres noves delegacions

Amb aquestes tres noves obertures de delegacions, la Generalitat en tindrà 24 arreu del món. El creixement ha sigut exponencial en una dècada si es té en compte que el 2017, amb la intervenció de l’autonomia catalana a través de l’article 155 de la Constitució, el Govern de Mariano Rajoy les va tancar totes per decret tret de la de Brussel·les.

El pressupost d’Acció Exterior també ha de servir, segons la documentació que ha fet pública el Govern, per posar en marxa el cos d’acció exterior de la Generalitat. Es tracta d’un cos de funcionaris especialitzats en política exterior que s’adscriuran a diferents departaments per impulsar la promoció internacional de Catalunya. Una de les seves missions serà, per exemple, la de captar fons europeus per a projectes de l’administració catalana.

Tant la creació d’aquest cos de funcionaris com les tres noves delegacions són compromisos que el PSC va assumir amb ERC en el pacte d’investidura de Salvador Illa. Més enllà de la pressió que han exercit els republicans, el president socialista també ha demostrat la seva aposta per l’acció exterior per una altra via: en dos anys ha fet diversos viatges institucionals a l’estranger, l’últim, la setmana passada als Estats Units.

Ajuda al desenvolupament

La major part del pressupost de la conselleria, no obstant, està consignat per a polítiques de cooperació al desenvolupament. La Generalitat aportarà 85,6 milions d’euros a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Són fons per a polítiques destinades a ajudar països en dificultats. En los últimos tiempos, por ejemplo, la Generalitat ha colaborado con agencias que ayudan a los refugiados palestinos. De fet, 12 milions d’aquesta partida estan dedicats a Palestina. «La cooperació no és una despesa, és una inversió», va reivindicar recentment el conseller Duch.

Aquest salt tan important a la Conselleria d’Unió Europea i Acció Exterior és possible perquè és un dels departaments més petits del Govern – té el tercer pressupost més baix– i el marge per créixer era superior. Precisament, ara es compleixen 10 anys des que un Govern de Junts pel Sí que va decidir per primera vegada donar rang de conselleria a l’acció exterior. El seu primer pressupost, amb Raül Romeva al capdavant, va ser de 52 milions i des d’aleshores sempre ha anat creixent de forma sostinguda.

Menys PDF i més bizum

Notícies relacionades

Juan Fernández es perfila com a nou secretari general del PP català

El jutge bloqueja comptes de Zapatero fins a un màxim de mig milió d’euros

També veurà com creix el seu pressupost la conselleria de Presidència que lidera Albert Dalmau, en el seu cas, un 30,2% passant dels 807 milions del 2023 als 1.051 d’ara. Una part important d’aquests recursos, 351 milions, es destinaran a finançar els ens locals. Aquest departament també té competències en noves tecnologies i dedicarà 60 milions a connectivitat i ciberseguretat. Una porció d’aquests diners serà per continuar desplegant la xarxa de fibra òptica –17 milions– i per potenciar l’Agència de Ciberseguretat –22 milions–. Un informe recent de la Generalitat alerta que la intel·ligència artificial ha fet augmentar els ciberatacscontra l’administració pública catalana.

Dins del pressupost d’aquesta conselleria també destaquen els 100 milions que es reserven per continuar impulsant la reforma de l’administració, un projecte que va començar a caminar el 2025 per reduir la burocràcia i millorar l’atenció que reben els ciutadans. Fruit d’aquesta reforma, el Govern ja ha pres diverses mesures com la reforma de la seva web o dels tràmits en línia que presta. Per exemple, ha potenciat l’ús de bizum i ha desincentivat l’ús d’arxius PDF.