Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Sobre Piqué i aquella brevíssima proclamació ‘indepe’
El col·laborador del programa de TV-3 ‘Està passant’, Marc Sarrats, es preguntava l’altre dia si una imatge de Gerard Piqué, bevent content una gran ampolla de cava, podria ser la millor estampa o síntesi del que va ser aquella proclamació del 2017, de la independència de Catalunya.
El seu cap, Toni Soler, tenia dubtes: deia que això seria difícil perquè la proclamació va ser tan breu, tan efímera, que no donava temps a obrir una ampolla i ni de bon tros a beure-se-la per celebrar-ho.
¡Ah! Aquests exercicis que està fent Sarrats són entretinguts: juga a la comparativa del que podria haver sigut i no va ser mai. Un dia va comparar el líder del PSC Salvador Illa amb un vagó de metro «perquè té una visió nul·la del que passa al carrer, a la superfície». A un altre polític, Jaume Riera, de la CUP, el va comparar amb un patinet elèctric «perquè passa i no te n’assabentes perquè no fa soroll, i perquè són uns mocosos els que el condueixen». I a la vedet de la política Laura Borràs la va comparar amb una avioneta «perquè sempre et mira per sobre, i perquè tenir una avioneta és el més ‘pijo’ del món».
Hi ha molt surrealisme en aquestes comparatives, i també hi ha pretensions de didactisme crític. Però en el cas de Piqué a mi em sembla que ens volia dir una cosa que no han acabat de dir. Piqué porta un temps amb un colossal protagonisme mediàtic projectat sobre ell. El familiar, el personal, el futbolístic i el seu vessant empresarial. Faltava l’especulació independentista.
En el seu acomiadament oficial, en la seva al·locució final sobre la gespa després del partit contra l’Almeria, Piqué va acabar el seu parlament amb un «¡Visca el Barça, sempre!». No va dir ni ‘Visca la independència!’, ni ‘Visca la república!’ ni tan sols ‘Visca Catalunya lliure!’. Potser això ha causat desgrat en algun pal de paller del país. Malgrat que ell mai ha revelat clarament la seva postura, el passat 1 d’abril EL PERIÓDICO va informar sobre el pòdcast que el jugador va mantenir amb el youtuber Jordi Wild en el qual advertia sense embuts: «Ser independentista i jugar amb Espanya, és compatible». O sigui, una certa ambigüitat persisteix.
Aquesta imatge de Piqué bevent cava contentíssim, assimilada a una possible celebració de la independència, sembla una ingènua il·lusió. L’èxit dels empresaris astuts consisteix a no arriscar un duro en projectes que duren nou segons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
-
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda Renda 2021: Sis deduccions de la declaració de l’IRPF 2020 que no s’han d’oblidar
- Vine a escalar i queda't a dormir
- ¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?