Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Sobre Piqué i aquella brevíssima proclamació ‘indepe’

El col·laborador del programa de TV-3 ‘Està passant’, Marc Sarrats, es preguntava l’altre dia si una imatge de Gerard Piqué, bevent content una gran ampolla de cava, podria ser la millor estampa o síntesi del que va ser aquella proclamació del 2017, de la independència de Catalunya.
El seu cap, Toni Soler, tenia dubtes: deia que això seria difícil perquè la proclamació va ser tan breu, tan efímera, que no donava temps a obrir una ampolla i ni de bon tros a beure-se-la per celebrar-ho.
¡Ah! Aquests exercicis que està fent Sarrats són entretinguts: juga a la comparativa del que podria haver sigut i no va ser mai. Un dia va comparar el líder del PSC Salvador Illa amb un vagó de metro «perquè té una visió nul·la del que passa al carrer, a la superfície». A un altre polític, Jaume Riera, de la CUP, el va comparar amb un patinet elèctric «perquè passa i no te n’assabentes perquè no fa soroll, i perquè són uns mocosos els que el condueixen». I a la vedet de la política Laura Borràs la va comparar amb una avioneta «perquè sempre et mira per sobre, i perquè tenir una avioneta és el més ‘pijo’ del món».
Hi ha molt surrealisme en aquestes comparatives, i també hi ha pretensions de didactisme crític. Però en el cas de Piqué a mi em sembla que ens volia dir una cosa que no han acabat de dir. Piqué porta un temps amb un colossal protagonisme mediàtic projectat sobre ell. El familiar, el personal, el futbolístic i el seu vessant empresarial. Faltava l’especulació independentista.
En el seu acomiadament oficial, en la seva al·locució final sobre la gespa després del partit contra l’Almeria, Piqué va acabar el seu parlament amb un «¡Visca el Barça, sempre!». No va dir ni ‘Visca la independència!’, ni ‘Visca la república!’ ni tan sols ‘Visca Catalunya lliure!’. Potser això ha causat desgrat en algun pal de paller del país. Malgrat que ell mai ha revelat clarament la seva postura, el passat 1 d’abril EL PERIÓDICO va informar sobre el pòdcast que el jugador va mantenir amb el youtuber Jordi Wild en el qual advertia sense embuts: «Ser independentista i jugar amb Espanya, és compatible». O sigui, una certa ambigüitat persisteix.
Aquesta imatge de Piqué bevent cava contentíssim, assimilada a una possible celebració de la independència, sembla una ingènua il·lusió. L’èxit dels empresaris astuts consisteix a no arriscar un duro en projectes que duren nou segons.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Setmana de fred Catalunya activa el pla Neucat per la previsió d’intenses nevades
- En un local de copes Una jutge de Barcelona ordena readmetre una cambrera que es va negar a treballar en sostenidors i culots
- Investigació en marxa Onada de robatoris nocturns al costat del mercat de Santa Caterina amb tapes de claveguera
- Catàstrofe natural Supervivent del terratrèmol a Turquia: «Encara no em crec que siguem tots vius»
- Tensió a ‘Tiempo de juego’ Manolo Lama rebenta després de la lamentable comparació de Paco González: «¡Ves-te’n a cagar!»
- Alarma sanitària Països Baixos informa d’un cas de pòlio després de registrar-se una fuga en una fàbrica de vacunes
- Sisme Terratrèmol a Turquia: última hora dels ferits i morts en el sisme, en directe
- La lluita contra la pandèmia ¿On continuarà sent obligatori l’ús de mascaretes?
- Temporal marítim Fort onatge a Barcelona aquesta setmana: onades de fins a tres metres
- Article d’Albert Soler El pixaner caigut en combat