AMISTÓS RUMB AL MUNDIAL

Espanya viu de golejada en golejada

Oyarzabal (2) i el debutant Víctor Muñoz firmen una plàcida victòria en l’amistós contra Sèrbia que confirma la solidesa de la campiona d’Europa. Simón va jugar els 90 minuts i Joan Garcia, descartat, va veure el partit des de la grada.

Espanya viu de golejada en golejada

Andreu Esteban / EFE

4
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

Si el Mundial ja ha començat, com ha deixat dit Luis de la Fuente a tall de discurs motivador per a la seva tropa, podríem dir que Espanya continua sent una de les grans favorites per guanyar-lo. Si no la principal. Sí, el duel d’ahir a la nit contra Sèrbia no era més que un amistós davant un rival en depressió després de quedar-se fora de la cita mundialista, però les virtuts d’aquesta selecció no les ofereixen tant els marcadors que aconsegueix com el subtext que els sosté.

Perquè aquesta Espanya, com ha anat demostrant des de l’Eurocopa, és molt més un club que una selecció. És a dir, que aquest és un grup de futbolistes que juga de memòria, com si ho fes cada tres dies, com si no haguessin passat quatre mesos llargs des de l’última vegada que es van veure les cares. I això que ha aconseguit De la Fuente és, sens dubte, el més difícil del futbol de seleccions.

Brillant Oyarzabal

En aquest context resplendeixen jugadors com Oyarzabal, un davanter en ratxa amb la selecció que contra Sèrbia va sumar un nou doblet: porta 11 gols en els seus 10 últims partits amb Espanya. També Baena, relegat a la suplència a l’Atlètic i brillant com a titular davant els balcànics. El debutant Víctor Muñoz, que es va estrenar amb gol, sospira per afegir-se a la llista.

Sèrbia, simplement, es va sumar a les Geòrgia, Bulgària i Turquia, combinats de classe mitjana que han sigut aclaparats per la campiona d’Europa. No és aventurat presagiar el mateix destí per a Egipte, dimarts a Cornellà, ni per a Cap Verd, l’Aràbia Saudita i fins i tot l’Uruguai quan el Mundial comenci de veritat. A partir d’aquí, potser, ja serà una altra història.

L’alineació sense provatures que va presentar De la Fuente a Vila-real tenia aroma de ser la de gala, més enllà de les baixes de Nico Williams, Fabián i Mikel Merino. I, és clar, del dilema sense resoldre a la porteria. En aquest primer amistós, el seleccionador va ser ortodox en la seva jerarquia, mantenint Unai Simón sota pals –va jugar els 90 minuts– i relegant Joan Garcia al rol de quart porter com a únic descartat a la grada. No sembla que hagi de passar el mateix dimarts a Cornellà.

L’amistós va servir també per comprovar que Llorente, Cubarsí i Fermín estan, avui, per davant, de Porro, Huijsen i Olmo en els plans del seleccionador. Que el capità Rodri, recuperat finalment després de la greu lesió de genoll, torna Zubimendi al rol de suplent. I que Baena és un dels preferits de De la Fuente.

Els indiscutibles Laporte, Cucurella, Pedri, Lamine i Oyarzabal van completar un onze molt reconeixible que es va haver de reajustar sobre la marxa, després de comprovar que Sèrbia jugava amb quatre defenses en lloc dels cinc previstos i amb una proposta molt valenta en la pressió. Baena, molt endollat, va ser la vàlvula d’escapament en aquells minuts inicials de dubtes.

Aclarit l’assumpte del dibuix de Paunovic, Espanya es va posar a fer el que millor sap fer: governar el ritme dels partits amb la pilota als peus. A partir d’aquí, tot flueix a través del talent dels jugadors. Va quedar demostrat al cap d’un quart d’hora, quan Lamine va trenar una jugada per la seva banda, Fermín la va prolongar a la frontal, Baena va deixar passar la pilota amb tota la intenció i Oyarzabal va obrir el marcador.

Pedri, només 45 minuts

Sèrbia, malgrat el seu bon ordre i la seva claredat d’idees, només s’acostava a l’àrea de Simón (sempre molt segur el porter) si hi havia algun error defensiu, fos una pèrdua de Llorente o una distracció en la marca de Cucurella. Anècdota enmig del monòleg espanyol, que Oyarzabal va tornar a embellir a prop del descans, recollint a la frontal una passada de Cubarsí i girant sobre si mateix per prolongar el seu estat de gràcia amb un xut amb l’esquerra inapel·lable.

El carrusel de canvis (fins a vuit per equip, Pedri ja no va sortir després del descans) va difuminar el partit en la segona part, com sempre passa. Sèrbia es va apagar i Espanya la va assetjar amb menys finor i determinació que en el primer temps. Hi va haver temps perquè debutessin Mosquera i Víctor Muñoz, amb el tercer gol de la nit com a premi per al segon d’ells.

Espanya 3 - 0 Sèrbia

ESPANYA: Simón; Llorente, Cubarsí (Mosquera, m. 83), Laporte, Cucurella; Rodri (Zubimendi, m. 77), Pedri (Fornals, m. 46); Lamine (Víctor Muñoz, m. 62), Fermín (Dani Olmo, m. 46), Baena (Yéremy Pino, m. 77); i Oyarzabal (Ferran, m. 62).

SERBIA: V. Milinkovic-Savic; Mimovic (Nedeljkovic, m. 83), Milenkovic, Pavlovic (Erakovic, m. 83), Terzic (Bukinac, m. 77); Gudelj (Lukic, m. 60), Stankovic (Joveljic, m. 77); Birmancevic (Samardzic, m. 60), S. Milinkovic-Savic, Kostic (Gacinovic, m. 60); i Mitrovic (Jovic, m. 60).

GOLS: 1-0 (m. 16), Oyarzabal; 2-0 (m. 44), Oyarzabal; 3-0 (m. 72), Víctor Muñoz.

Notícies relacionades

ÀRBITRE: Luis Godinho (Portugal). Sense amonestacions.

ESTADI: La Ceràmica, ple.