Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Regis premis a Astúries, règia gastroenteritis
No he trobat a les cadenes generalistes cap programa, cap reflexió coral, cap tertúlia opinativa, dedicat a comentar les paraules, els discursos, dels guardonats amb el premi Princesa d’Astúries.
El dramaturg, guionista, filòsof, i matemàtic Juan Mayorga, per exemple, va advertir en la seva intervenció en el Teatre Campoamor que en certa ocasió la seva filla Beatriz, quan era petita, quan encara no sabia ni llegir ni escriure, va quedar atrapada, fascinada, davant un full blanc i un llapis que va veure de sobte sobre una taula. I que es va posar immediatament a escriure a la seva manera, uns caràcters rudimentaris, durant llarga estona sobre aquell paper, però de manera molt intensa. I que al concloure va preguntar a la família: «¿Què he posat?». ¡Ahhh! Rudimentaris signes primitius sobre paper –o sobre cobalt negre, o sobre papir– són l’origen de l’escriptura. Aquest record de Mayorga sobre la seva filla Beatriz no és altra cosa que el colossal poder màgic dels signes. D’allà venim, de les primeres ‘marques’ als sostres de les coves i de les primeres preguntes. Amb el pas dels segles ‘la marca’ es va posar en moviment i va néixer el cine. I després, per degeneració, va arribar el televisiu. ¡Ah! És un tema fonamental aquest que va esbossar Mayorga a Oviedo. Però no he vist que la tele li hagi dedicat ni un debat, ni una tertúlia.
Notícies relacionadesEl que sí que he vist aquesta setmana dels premis Princesa d’Astúries és una excitació, un frenesí, un omplir hores i hores de programes, tot el dia, amb l’assumpte de la gastroenteritis de la princesa Elionor. I sobretot ha interessat moltíssim la parada forçosa que van fer en un simpàtic establiment hoteler de Ballota, al ‘concejo’ de Cudillero. La tele s’ha excitat molt amb aquesta parada règia per anar al bany. ¡Ah! Sembla que les exquisides estrelletes televisives mai han tingut un recargolament. I van entrevistar l’amo de l’establiment i li van preguntar si la ‘regia family’ havia fet alguna cosa de despesa en barra per justificar l’ús del WC. I tonteries per l’estil.
Hi ha hagut un altre premiat a Oviedo, el periodista polonès Adam Michnik. En el seu parlament ha advertit que els nacionalismes i els autoritarismes, no són altra cosa que feixismes que han canviat de camisa. Sobre això tampoc hi ha hagut reflexió televisiva. Estan entretinguts amb la règia gastroenteritis.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Informe de la Cambra de Comerç Més de 33.000 persones a Catalunya cuiden els pares i fills i treballen
- Investigació oberta Els Mossos busquen un agressor de dones taxistes a Barcelona
- CONTEXT Quanta, quanta guerra
- Israel ataca el nord del Líban i mata un líder de Hamàs
- L’‘Eix de la Resistència’, la coalició de milícies aliada de l’Iran, fa aigües
- Israel supera el primer any de guerra sense una estratègia clara
- Karim Makdisi: "La batalla al sud del Líban dirà molt de què passarà en l’ordre regional"