La crítica de Monegal: El drac de Laura Borràs i el de ‘La casa del dragón’

Veig en el ‘TN vespre’ (TV-3) que la meva admirada Magda Oranich ha preparat un informe per a Junts analitzant l’actitud intimidatòria del drac de Laura Borràs,  Francesc de Dalmases, contra una periodista a TV-3. I la Magda ha dit que la Laura l’ha pressionat perquè canviï la valoració del seu drac, i la suavitzi.

Veig també en paral·lel el capítol final de La casa del dragón (HBO Max), i el gran succés ha sigut l’aparició d’un drac, enorme i descontrolat, que es menja un altre drac germà seu i també liquida un tendre personatge. ¡Ah! L’actualitat televisiva va de dracs, és indiscutible. Tot i que siguin dracs ben diferents. Els dracs de ‘La casa del dragón’ són elements esquerps que no sempre obeeixen a qui els cavalca. De vegades sembla que vagin a la seva bola, moguts exclusivament pel seu instint.

En un moment donat d’aquest últim capítol el príncep Daemon diu a la princesa-reina Rhaenyra: «Somiar no ens va convertir en reis; els dracs, sí». O sigui, som regis personatges gràcies a aquestes bèsties tosques i rudes que escupen foc per la boca. Jo crec que aquests dracs són conscients del seu poder. No descarto que en el futur prenguin decisions pròpies. Allò del drac de Laura Borràs és diferent. No hi ha grandesa en el seu cas. Més que drac volador és alfombra voladora. Exerceix un paper domèstic. De pelut. En aquest cas concret, a més, sempre he dit com de bé que va resultar per a aquest programa de TV-3 (el FAQS) que el drac de la senyora Borràs s’abalancés contra ells en pla energumen. Va ser un regal. Van poder oferir la falsa sensació de distanciar-se de qui no es van distanciar mai.

Hi ha altres dracs a la tele. L’altre dia a ‘¿Quién es mi padre?’ (T-5) es van posar a furgar a la bragueta del difunt José María Ruiz-Mateos. Van entrevistar un drac i amic seu, 30 anys al seu servei: Javier Sainz Moreno. Va explicar que la casa de Ruiz-Mateos era com un vodevil: obries la porta de qualsevol armari i apareixia una noia molt agradable. També va detallar com s’emportava maletes plenes de diners a Andorra, a través de Rafael Termes (llavors president de l’Associació Espanyola de Banca), i sota la cobertura de l’Opus Dei. Home, aquest drac hauria d’haver explicat tot això en vida de Ruiz-Mateos, i de Termes, i no ara que porten anys morts.