La crítica de Monegal: Esperar un minut en un Rolls-Royce ha de ser molt dur

Notícies relacionades

Tres debats, un protagonista i un altre que va de pícnic

"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

¡Ah! Per aquest noticiari ha sigut una cosa intolerable. Ens deien: «¡És inèdit! ¡No havia passat mai! ¡Una descortesia difícil de justificar! ¡Sánchez arriba tard i obliga a esperar els Reis al cotxe!». Home, esperar un minutet dins un Rolls-Royce ha de ser molt dur, no ho poso en dubte. No obstant, la interpretació d’aquest noticiari va anar més enllà. Ens deien que això d’arribar un minut tard en realitat ha sigut una estratègia de Sánchez calculada per endavant. «Ha intentat evitar les esbroncades fent coincidir la seva arribada amb l’arribada dels Reis. ¡Però ha ajustat tant que els Reis s’han hagut d’esperar!». Curiosa interpretació. Se’n desprèn que el gran problema del president del Govern és que va pel món sense rellotge. Naturalment aquest insuportable minut d’espera a l’interior d’un Rolls-Royce ha deixat l’absència de Carlos Lesmes i tota la cúpula del poder judicial en segon terme informatiu. Visca el periodisme.

La genuflexió intermitent d’Ayuso

De totes les criatures que en aquesta jornada altisonant, bèl·lica i festiva s’han sotmès al besamans regi, només n’he vist una genuflexionar: Isabel Díaz-Ayuso. Va genuflexionar davant els Reis de manera intermitent. Abans de la desfilada militar, en la parada del passeig de la Castellana, sí; però després, a la recepció del Palau Reial, no. ¡Ah! Com els pebrots de Padrón: unes vegades piquen i d’altres ‘non’. Pel que fa a la ingent massa de selectes criatures convidades al besamans del Palau Reial, m’ha semblat oportuna la sornegueria del professor Antón Losada a ‘Parlant clar’ (TVE-1). Va dir: «Tenir 2.500 persones en fila, i saludar-les una per una, això sí que és una tortura per als Reis. Fixeu-vos que fins i tot els han programat quatre pauses perquè vagin a hidratar-se». Sí senyor, per hidratar-se i suposo que també per alleujar-se. Com ja va dir fa molts anys el formidable, irònic i monàrquic nostrat Antoni de Senillosa: «Per ser un bon Rei, o una bona Reina, el més difícil és aprendre a aguantar-se el pipi».