La crítica de Monegal: Parc d’atraccions blanques Xavier Sardà

Aquesta oportunitat que Sardà ha sabut treballar a fons perquè li donin llibertat a TVE-1, venint dels raquítics resultats del seu ‘Obrim fil’ a TVE-Catalunya, és una dada reconfortant. ¡Ah! No importa haver caigut si després coneixes l’art que et permeti aixecar-te. El que ens presenta ara Sardà és un ‘Obrim fil’ però molt més ben repensat. Mateix plató, mateix lloc de gravació (Sant Cugat), mateixa productora, mateixes temàtiques, però ara per a tot Espanya. Ha debutat amb el tema ‘¿La parella està en crisi?’, qüestió que ja va oferir a Catalunya el 2021 (‘El matrimoni i la parella estan en crisi?’) i al juny del 2022 (‘Existeix la parella ideal?’). ¡Ah! Això d’abordar temes atemporals, eterns i espremuts a la tele moltes vegades no crec que sigui el que Sardà desitja. Suposo que li agradarien temes d’actualitat, inclòs l’ardor de la política, que sempre dona prestigi en àmbits del poder fàctic (a ‘La Sexta noche’, transformat en opinant de trinxera, disfrutava). Però el reglament de TVE impedeix treballar l’actualitat –ni la política– fora dels informatius amb personal en nòmina. De manera que un programa com aquest, de producció externa, té el terreny acotat.

Notícies relacionades

O Eurovisió, o refundar l’OTI

El misteri de la cantarella

La veritat és que, posat a ballar la música que pot ballar, li ha sortit un xou molt trepidant. A base d’entrades i sortides constants de personatges pintorescos (Torito, Paz Padilla, Loles León, Miki Dkai...) s’ha aconseguit això que tant agrada als que manegen el ‘show business’: ¡el ritme! Hi ha ajudat molt el còmic i humorista Pep Plaza, que feia de Sardà ‘bis’, en pla ‘burlesque’ i dislocat. També he celebrat aquest cop d’enginy de fer entrar Paz Padilla muntada en un ‘rickshaw’ amb coreografia d’estil Bollywood. Indiscutiblement, ha sigut original.

La consigna que ara impera en les cadenes és ¡entreteniment i moviment constant! ¡Ahh! No sé si sobreviurem a tanta diversió. En qualsevol cas, l’espuma de Sardà no fa mal. Li desitjo, doncs, llarga vida, en la mesura del possible.