La crítica de Monegal: Del funeral, el més entretingut seran els Borbons, no els Windsor

Segurament sense pretendre-ho, s’ha produït una rivalitat televisiva que els audímetres haurien de mesurar: ¿què concita més audiència: el fèretre de la difunta Isabel II transportat pels carrers del seu país o les extravagàncies, rareses, mals humors i manies del seu fill? A mi em sembla, no obstant, que dilluns vinent, a Londres, quan tingui lloc el funeral, les cadenes del nostre telehipòdrom i l’atenció dels televidents d’aquí buscaran els Borbons més que els Windsor. Aquesta parada de regi personal hispà que coincidirà allà serà molt entretinguda.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

Deia Wyoming a ‘El intermedio’ (La Sexta), entre preocupat i divertit: «¡La que li espera a Felip VI a Londres! Es retrobarà amb el seu pare; el seu pare es retrobarà amb la seva mare i, per si no n’hi hagués prou, el seu pare potser es retrobarà també amb la seva ex, que no és la seva mare, sinó la seva amant». ¡Ahh! Hi ha monarquies amb tanta capacitat de generar culebrons que, al seu costat, els més acreditats guionistes de telenovel·les veneçolanes o turques es queden en una bírria.

TELE 5 ‘FELICIDADES, LETIZIA’ .– Seguim amb les règies famílies. Com que la reina Letícia està d’aniversari (50), Tele 5 li ha preparat el documental ‘Felicidades, Letizia’. L’han emès de matinada. És a dir, que no hi confien. Han corregit aquesta falta de delicadesa horària bolcant-hi tones de llagoteries amb almívar. «És intel·ligent, tenaç, estricta, perfeccionista. No és freda, és intensa. Ha anat a dinar a un restaurant hindú per 20 euros. Vesteix ‘low cost’ com a missatge d’austeritat. Letizia és un regal per a la monarquia». N’és només una breu mostra. Es van distingir en l’adulació Esperanza Aguirre, Carmen Calvo i Celia Villalobos, a més d’una rotllana de periodistes. Aquests exercicis, amb tant afalac desencadenat i desmesurat, no crec que li agradin ni a la pròpia Letícia. El cèlebre periodista d’esports José María García acostumava a dir: «Compte, ¡l’afalac debilita!».