Elena Gadel: «He nascut per cantar, però la televisió m’enamora»

Ja ningú sembla recordar-ho, però a Elena Gadel (Barcelona 1982) la vam conèixer el 2002 com a concursant de la segona edició d’‘OT’, en què va enamorar amb la seva veu dolça i els seus preciosos ulls verds. I se’ns oblida perquè des d’aleshores no ha parat de treballar. Sobretot a la seva terra, Catalunya. A més d’interpretant la seva música, l’hem vist en musicals, com a jurat d’‘¡Oh happy day!’ i d’‘Eufòria’ i com actriu. Des de fa un lustre és la Noe, un dels personatges de la sèrie de sobretaula de TV-3 ‘Com si fos ahir’, que aviat estrena la nova temporada. 

¿En quin moment es troba la Noe? 

En la seva vida apareixerà una persona que li donarà molta vida a ella i el seu entorn. Perquè va estar molt tocada amb la mort del seu pare, i fins i tot prenia pastilles per dormir. I amb el Miquel (Eduard Farelo), la seva parella, la cosa tampoc acabava de quallar. De fet, ho van deixar. Però després van tornar i sembla que la cosa va bé. Però bé, apareix algú molt maco.

¿Després de cinc anys a la seva pell, que li agrada de la Noe, el seu personatge?

A mi la Noe és una persona que m’encanta. És un tia molt fresca, molt natural. No té filtre. És la típica persona que o et cau molt bé o molt malament. Perquè és autèntica i no li preocupa com cau. Ella és com és. Per aquesta raó la considero molt genuïna, perquè en la vida real saps que això no ho pots fer. Però és molt divertit fer-ho a la sèrie. 

¿I què no li agrada tant?

De vegades penso que és molt dura amb la seva mare. I això em serveix per veure com soc jo amb la meva. Tenim moltes coses en comú, però això concretament no m’agrada. I és molt manipuladora, malgrat que sigui bona persona. Però per aconseguir certes coses gira una mica la truita. I després, en les baralles, jo, com l’Elena, cediria més. Té coses que no les comparteixo.

La sèrie va ser a la corda fluixa per problemes pressupostaris.

Era l’únic producte de ficció produït totalment per TV-3. I va ser una alegria que es decidís continuar fent-la, perquè dona feina a molts actors catalans. A més, jo, personalment, soc molt feliç treballant-hi. No havia fet ficció i fer aquesta sèrie va ser una sorpresa. Vaig passar per un càsting, evidentment, però em reconec més com a cantant que com actriu de text i per mi fer això és una experiència brutal. I gravar una sèrie cada dia és un gran aprenentatge. A més, amb uns actors que són una joia i tenen molts recursos. És una manera d’aprendre meravellosa. A més, ho tenen tot molt cronometrat. És com un rellotge que funciona perfectament. 

¿Com porta estudiar tant?

Ho comparo amb un instrumentista. Has d’estar connectat amb el teu instrument durant les 24 hores. Jo porto el guió a la motxilla quan vaig a buscar el meu fill, per si tinc una estoneta per prendre un cafè.

Ja havia actuat en musicals. I va rebre dos premis Butaca.

Tres. A tot arreu diuen dos, però són tres: per ‘Mar i cel’, ‘Cabaret’ i ‘El Petit Príncep’. Fent ’Cabaret’ i ‘Com si fos ahir’, em vaig quedar embarassada per segon cop. ¡Va ser molt ‘heavy’! Per això la Noe es quedava embarassada a la sèrie. Però no era actriu de tele. El musical té un registre i un vocabulari molt diferent.

També ha fet de jurat. A ‘¡Oh happy day!’ i ara a ‘Eufòria’. 

A ‘Eufòria’ m’ho he passat molt bé. Ha sigut una experiència molt bèstia per a tot l’equip. Tothom tenia ganes que anés molt bé, i va funcionar tot: producció, realització, vestuari, maquillatge, caracterització... Quan els equips s’escolten i tothom vol el millor, acaba arribant a la gent.

¿Ha sigut una mica una Nina?

La Nina va ser la meva directora a ‘OT’ i la veig una dona seriosa. Imposa molt. Jo em trobo dolça, però la gent em diu que imposava molt. No tinc aquesta sensació, però a persones vulnerables, que surten per primera vegada a la tele, valorar-los pot imposar.

Però es notava que era per ajudar. No tot poden ser afalacs.

Sí. És que ha de ser així. Perquè tota la vida tindrem un jurat. El nostre cap o el públic. No agrada, però sabien que forma part del joc. I ara ¡com ho estan petant!

¿Estarà en la segona edició?

No ho sé. Tot depèn de la direcció. Ells decidiran el que funciona i el que quadra amb les nostres agendes. Tot és un engranatge. Però per mi l’experiència ha sigut brutal, preciosa... i encantada de la vida. 

I haurà participat en la primera edició, la més especial.

Bé, després cada edició és especial. Però jo l’he viscut amb tot el cor. Jo hi posava tota l’ànima.

Té raó, totes poden ser-ho. La seva d’‘OT’ era la segona.

Però jo la primera la vaig disfrutar molt, perquè la vaig viure com a públic.

Ja ha fet tantes coses que la gent no recorda que va ser una ‘triunfita’. Però vostè no en renega.

Jo crec que com més amagues les coses o més et penedeixes d’haver-les fet, més surten a la llum i és pitjor. Per mi va ser una experiència bonica i estic encantada d’haver-la viscut. I d’anar fent moltes altres coses que vagin sumant. 

¿Li faria pena que es cancel·lés ‘OT’ per sempre?

‘OT’ ha sigut una revolució al món de la tele i la música. Si tanca ‘OT’ i apareix un altre ‘talent’, encantada. Si segueix, també. Tots sabem el que va representar ‘OT’ per a nosaltres. 

¿Algun altre projecte?

Ara trauré el meu ‘single’ a final d’any i publicaré disc. Ja va tocant.

A veure si el presenta a l’‘Eufòria’.

¡Això estaria de conya!

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

¿I alguna cosa més de televisió?

A mi la tele m’agrada molt. M’hi trobo molt a gust i la càmera m’encanta. Estic oberta al que em pugui anar arribant. Soc molt kamikaze. I cantar, és clar. He nascut per cantar. Però la tele m’enamora.