Mireia Oriol: «La primera setmana del rodatge d’‘Alma’ vaig tenir atacs d’ansietat»

Un accident d’autobús d’un grup de companys d’institut és el desencadenant de la trama d’‘Alma’, la nova sèrie espanyola de Netflix.Sergio G. Sánchez, director d’‘El secreto de Marrowbone’ i guionista de ‘L’orfenat’ i ‘Lo imposible’, proposa un ‘thriller’ fantàstic i sobrenatural de la mà d’un grapat de joves protagonistes. El capitaneja Mireia Oriol (Barcelona, 1996), exmodel que es va donar a conèixer com una de les jugadores de ‘Les de l’hoquei’ de TV-3, acompanyada d’Álex Villazán (Madrid, 1993) i Claudia Roset (Madrid, 2000), que havien coincidit a ’Skam España’.

Els seus personatges formen un peculiar trio. ¿Com els descriurien?

Claudia Roset: La Deva és un personatge complicat, perquè quan pensava que l’estava començant a entendre passava una altra cosa i havia de tornar a buscar el camí per comprendre-la. Per a ella primer va el cor i després el cap, és bastant impulsiva i una supervivent. Per coses de la vida, li ha tocat conviure amb una soledat que li pot arribar a pesar molt. 

Mireia Oriol: Per a mi l’Alma és una persona molt sensible, empàtica, intel·ligent, capaç de veure la resta sense necessitat de paraules, que de seguida pot intuir el que està passant. És una persona que comença amb molt poca autoestima, que sempre ha estat a l’ombra, i el seu viatge consisteix a trobar-se a ella mateixa, treure a la llum les seves llums i les seves ombres i retrobar la força.

Álex Villazán: El Tom és un noi honest, lleial, fidel als seus amics, tenaç, que persegueix el que vol i ho aconsegueix. Hi ha una frase que va aparèixer a la bíblia del personatge que ens va enviar el Sergio [G. Sánchez] a l’inici que em va agradar molt, que deia que el Tom encarna les bones qualitats de l’adolescència. 

‘Alma’ és una sèrie molt d’autor. ¿Hi va haver una relació molt directa amb el seu creador durant el rodatge?

Mireia Oriol: Des del principi. El Sergio ens ha regalat aquests personatges i amb ells venia tot l’imaginari que ell té, que és infinit. Ha sigut un regal per a tothom poder comptar amb ell. Recordo que la primera setmana del rodatge jo estava atacada perquè volia controlar-ho tot, portava les meves notes, i ell em va dir: Has de confiar.

Álex Villazán: Sempre ens ha donat aquest espai per proposar i per crear de manera conjunta els personatges.

Claudia Roset: En aquest ofici és molt important creure en el que estàs fent i tenir un canal directe amb el creador, que és el que més s’ho creu, és un privilegi.

¿Com van gestionar la responsabilitat de protagonitzar una sèrie de Netflix sent tan joves? 

Mireia Oriol: Va ser intens. Fins que no va acabar el rodatge no em vaig adonar de tot el que havia passat. La primera setmana que estàvem fent proves jo estava amb atacs d’ansietat, pensant que era una impostora, que s’adonarien que no podia fer-ho, que em farien fora... Unes mogudes d’inseguretat brutals. Però hem tingut la sort que tot l’equip, des del principi, ha cregut molt en aquesta història. Record que el director de fotografia em va agafar perquè jo estava plorant i em va dir: No estàs sola, mira tota la gent que és aquí amb tu.

Claudia Roset: Al principi estàvem tots amb la síndrome de l’impostor, perquè era tot tan bonic, tan gran... Jo em deia a mi mateixa: Mira, és igual com de malament ho facis, que si estic envoltada d’aquest equip no pot sortir malament. 

Álex Villazán: És la pressió, perquè tot el que t’envolta és tan guai que has d’estar a l’altura, i estàs com un flam volent fer-ho el millor possible. Intentaves que els nervis no et traïssin.

La sèrie té escenes al bosc, sexuals i un accident. ¿Quina va ser la més difícil de rodar?

Mireia Oriol: Per a mi, el moment de plató de l’accident. Aquella setmana que ens passem estirats a terra.

¿Una setmana?

Mireia Oriol: Una setmana sencera per gravar l’accident i tot el que passa després. Recordo que estava malalta, que em trobava molt malament de la grip, tenia febre, i ja no sabia què estava fent, amb tots estirats en aquesta seqüència. 

Claudia Roset: Va ser molt complicat de gravar i va requerir molt temps perquè es volia fer al detall. Així que havíem de tenir una bona resistència.

‘Alma’ és un ‘thriller’ sobrenatural. ¿Han debatut molt sobre els temes paranormals que planteja? 

Claudia Roset: Moltíssim, és una cosa que era tota l’estona present i ha sigut un viatge per a cada un. Jo, almenys, no soc de cap manera la mateixa de com vaig començar a com he sortit. Aquesta sèrie et canvia una mica la perspectiva de tot.

Mireia Oriol: Per a mi també ha sigut molt important el concepte de fe. Al final, quan penses que la vida és finita i en què passarà quan et mors, és com que t’ho fa viure tot com si no hi hagués res més. A mi m’agrada pensar que hi ha alguna cosa més enllà, energètica, que forma part d’un camí molt més llarg que el que ara estem vivint.

¿Astúries era el lloc perfecte per ambientar aquesta història? Perquè els seus paisatges cobren molt protagonisme.

Álex Villazán: Li venia com l’anell al dit.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Claudia Roset: Astúries és un altre personatge més protagonista d’‘Alma’, gran part de la feina la feia aquest lloc. Eres allà i no senties el mateix que en un estudi, el lloc et donava moltíssim. 

Mireia Oriol: A més és bellíssim, veient la sèrie hi ha plans que dius: És com una pintura. Al final no era només que el paisatge fos preciós, sinó tota l’atmosfera que creaven aquests llocs. Era com que el 50% de la feina ja venia donada per l’entorn.