‘3 dies d’agost’: anàlisi dels atemptats de Barcelona i Cambrils cinc anys després

Aquest dimecres es compleixen cinc anys dels atemptats de Barcelona i Cambrils que van sacsejar la societat catalana. El que es temia ja havia succeït: Catalunya ja havia sigut objectiu d’un atemptat terrorista islàmic. Però, un lustre després, ¿ha canviat alguna cosa? ¿Ha servit almenys perquè s’hagi après com garantir la nostra seguretat? A aquestes i altres qüestions respon ‘3 dies d’agost’, la minisèrie que TV-3 estrena aquest dimarts, 16, a partir de les 22.05 hores. Els altres dos episodis, també de 25 minuts de durada, s’ofereixen el dimecres 17, dia del trist aniversari, i el dijous 18, a la mateixa hora.

La sèrie documental, una producció de Programes Especials de TV-3, dirigida per Montse Tió, realitzada per Pere López i produïda per Montse Rovira, recull les últimes informacions que s’han sabut de la trama terrorista en els últims mesos, després de les revelacions del sumari i la sentència del judici, i a partir d’entrevistes a protagonistes i experts. Entre ells, a part d’analistes, advocats i policies, hi ha el jutge Félix Alonso Guevara, que va presidir el tribunal de l’Audiència Nacional que va jutjar els tres supervivents de la cèl·lula la terrorista, que és entrevistat per primera vegada.

El documental es qüestiona si han canviat les coses. Per exemple, si Estat Islàmic continua reclutant joves occidentals, com ho fa actualment i si la pandèmia ha influït. També s’atura a esbrinar si les víctimes d’aquests atemptats han sigut reconegudes convenientment. I, el més inquietant: ¿avui estem més segurs i preparats per evitar atacs com el del 2017?

Com funciona el reclutament

El primer episodi, el de dimarts, titulat ‘16A: La fàbrica d’explosius’, posa al dia les informacions que hi ha sobre la casa d’Alcanar, on els terroristes fabricaven els explosius, i que va explotar la nit del 16 d’agost del 2017. Diversos analistes, criminòlegs i policies expliquen com es va formar la cèl·lula terrorista i com funciona el sistema de reclutament d’Estat Islàmic (Daesh).

En aquest capítol, un policia expert en ciberespionatge –que ha amagat la seva identitat– explica com Daesh actua a les xarxes socials juvenils per detectar possibles joves radicalitzats. Una vegada que els tenen identificats, envia un agent radicalizador per convertir aquells joves en una cèl·lula terrorista. L’imam Es-Satty, en aquest cas de Ripoll.

Relat dels fets

L’episodi de dimecres, titulat ‘17A: Ciutat trencada’, se centra en l’atemptat de la Rambla de Barcelona. S’hi relata que quan va saber que la casa d’Alcanar havia explotat, Younes Abouyaaqoub, que portava una de les furgonetes cap a Alcanar per carregar-la d’explosius, va decidir girar i, sol, dirigir la furgoneta cap a Barcelona per fer un atropellament massiu en aquesta atapeïda avinguda. Hi va haver centenars de ferits i 14 persones mortes, que es convertirien en 15 comptant el conductor que va assassinar el terrorista per robar-li el cotxe i fugir.

Aquest capítol recull el testimoni d’algunes víctimes i analitza el tracte que han rebut de l’Administració i en quin punt són avui, reconegudes o no com a tals durant el judici.

¿Estem més segurs?

Notícies relacionades

Una experiència més que religiosa

No faré crítica sobre els Sanfermines

El de dijous, ‘18A: Abatuts’, explica com després de l’atemptat solitari de Barcelona, la resta de la cèl·lula va cometre els de Cambrils. Com a conseqüència, una turista va resultar morta i els cinc terroristes van ser abatuts per la policia. Uns dies després, l’autor de l’atemptat de Barcelona, que havia fugit, també va ser abatut per la policia a Subirats.

En aquesta última entrega s’analitza fins a quin punt va funcionar la coordinació entre les diferents policies que van intervenir en aquells atemptats. I acaba amb el preocupant sentiment que potser ara no estem més segurs que fa cinc anys davant possibles nous atemptats.