Entrevista amb la vencedora

María Lo, guanyadora de ‘Masterchef 10’: «Ara vull obrir una línia de ‘delivery’ a Barcelona»

La gaditana, gran favorita al triomf des del principi de la temporada, aspira també a obrir un restaurant a prop de Tarragona

5
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb 32 anys, María Lo s’ha convertit en la guanyadora de ‘Masterchef 10’ després de conquerir els jutges i Ferran Adrià en el duel final del concurs culinari de TVE-1, en un cara a cara molt disputat amb Verónica. La gaditana de pare xinès va apel·lar als seus orígens amb un menú amb reminiscències als sabors de la seva terra, a les seves arrels paternes i a Barcelona, la ciutat en què ha viscut aquests últims anys. A ella el programa sí que li canviarà la vida: va entrar sense feina i marxa amb una proposta per a una estada a l’Àbac de Jordi Cruz i un contracte per cuinar en un ‘resort’ de Cancún (Mèxic). Però té més plans, com obrir un restaurant a prop de Tarragona i un servei de ‘delivery’ a Barcelona.

Ha sigut la gran favorita des del principi d’aquesta aquesta temporada, tot i que no portava bé els elogis. ¿Al final ja creia més en si mateixa?

No em va quedar més opció. Va suposar bastanta pressió ser la favorita des dels inicis, però al final ho vaig encaixar bé.

A la final la vam veure concentrada, però li tremolaven les mans. ¿Com va portar la pressió?

El nerviosisme que tinc dins em va sortir. Però mai em va poder treure la concentració i, tot i que tremolés per fora, tot va anar genial.

¿Li va agradar arribar al duel final amb Verónica? ¿O preferia David, del que sempre comentava que era un rival difícil?

A David el veia el més fort perquè, per a mi, era el que més intuïció tenia a la cuina. A part ens assemblem molt pencant, som molt enèrgics i anem molt a la idea. Hauria sigut una final molt bonica. Però les últimes setmanes, quan érem menys convivint, vaig connectar més amb Vero. És una tia amb qui em sento molt identificada, és una noia molt exigent, que es pren molt seriosament el que fa... A més, una final de dues dones em semblava un espectacle.

¿Com una dona amb tanta iniciativa com vostè estava sense feina abans d’entrar a ‘Masterchef’?

Vaig estudiar direcció hotelera i vaig estar molts anys treballant en hostaleria, a la part de sala, en esdeveniments, portant la logística i l’organització. Després vaig voler provar un altre registre i vaig canviar completament de professió. La meva última feina va ser com a desenvolupadora de negoci d’una aplicació ‘online’ a Barcelona. Em va agradar i hi vaig estar gairebé dos anys, però jo soc una tia molt nerviosa, no puc estar asseguda davant d’un ordinador i em volia dedicar a la cuina. Així que sis mesos abans vaig deixar la feina per enfocar-me a la cuina i intentar tirar endavant un càtering a domicili. I aquí va arribar ‘Masterchef’.

¿On començarà ara la seva nova vida, a l’Àbac o a Cancún?

Primer faré el curs que vaig guanyar del Basque Culinary Center, perquè el meu somni ha sigut sempre estudiar cuina. Després me n’aniré a l’Àbac. L'estada de Cancún l’aniré encaixant segons em vagin sortint coses i dins del meu propi projecte, que al final és al que dono prioritat.

¿Prefereix obrir restaurant o càtering?

Sempre he volgut tenir un restaurant petitet, íntim, amb bon producte, de quilòmetre 0 i preus assequibles.

¿Seria a Cadis o a Barcelona?

Potser pot ser a prop de Tarragona, perquè la meva nòvia i jo tenim allà un petit terrreny on teníem pensat anar a viure. Ara ja no, perquè m’ha canviat una mica la vida... Així que estic entre Cadis i Tarragona, perquè Barcelona m’agrada molt però em ve de gust una cosa més tranquil·la. Jo vinc de poble.

«Em sento molt identificada amb el tipus de cuina de Dani García»

¿Allà aniran els 100.000 euros de premi que s’ha embutxacat gràcies a ‘Masterchef’?

Primer ho tinc enfocat més a una línia de ‘delivery’ que vull obrir a Barcelona, amb els plats amb què més m’identifico. Estic muntant el projecte, però ja n’explicaré més coses quan el tingui estudiat.

La seva entrada a ‘Masterchef’ va cridar l’atenció perquè va coincidir amb la seva exnòvia, que també va aconseguir entrar en el concurs, Teresa.

Teresa i jo no parlàvem des de feia quatre anys perquè no vam acabar gaire bé la relació. I en l’últim càsting va ser quan ens vam assabentar perquè ella em va escriure. Vam entrar en el primer programa flipant de compartir aquesta experiència.

El concurs li ha servit també per reconciliar-se amb Teresa, perquè hi va haver molt bon ‘feeling’. Han publicat fins i tot fotos de les seves vacances amb les respectives parelles.

Totalment. Vam entrar en aquell mode automàtic de no parlar tant aquells quatre anys perquè ella vivia a Madrid i jo a Barcelona i cada una teníem la nostra vida. Però ‘Masterchef’ ens va servir per tornar a unir-nos i adonar-nos que hem arreglat les nostres diferències, que hem engegat una nova vida i que totes les coses boniques que vam viure com a parella encara hi eren, perquè som les mateixes persones però fora de la situació romàntica. A part, és que ric tant amb ella...

¿A la seva vida ha tingut un xef de referència?

No soc de quedar-me només amb un. Dabiz Muñoz m’encanta i em sento molt identificada amb el tipus de cuina que té Dani García, perquè utilitza la tradició però fa una volta més als plats.

Sento la pèrdua del seu pare, que va morir el mes de maig passat. És una pena que no hagi pogut veure la seva victòria.

Gràcies. Estàvem molt connectats. La meva família em va enviar una foto d’ell a l’hospital, amb els auriculars posats i amb un mòbil veient un dels capítols amb un somriure d’orella a orella. I em va esperar al sortir, tot i que estava molt feble, i això m’ho quedo. Em fa molta pena que no hagi viscut aquesta final perquè estaria plorant d’alegria, però em quedo amb la sensació tan bonica que ell se sentia orgullós i d’haver-se’n anat en pau. El trobo a faltar, tant de bo hagués compartit més temps amb ell.

Notícies relacionades

A més, ell va ser qui li va inculcar el seu amor a la cuina.

De petita cuinava a casa i jo me’l quedava mirant pensant que tallava molt bé tots els ingredients. Em va traspassar tot el seu amor a la cuina fent-me provar totes les coses que ell considerava que eren superbones.