La crítica de Monegal: Acudits a Cantàbria, l’aristocràcia política riu

Aznar va fer un salt i va exclamar: «En la meva vida m’han dit moltes coses, però mai exvicepresident». Per la seva banda, Zapatero, aguantant-se el riure amb prou feines, mira Revilla i l’adverteix: «Jo també he tingut la temptació de dir-li a vostè vicepresident». I Rajoy remata: «Ja sé per què Felipe Gonzalez no és aquí en aquest moment: perquè, en bona tècnica, és l’únic que continua sent expresident i no exvicepresident». I mentre això passava, i els allà reunits feien esforços per no petar-se de riure per terra, Revilla anava fent cares de fatalitat, ben vermell i amb els ulls d’allò més sortits.

Notícies relacionades

Ancoratges

El programa que va canviar la TV

Tot això ho van retratar i veure a ‘Más vale tarde’ (La Sexta), amb gran alegria i rialles, i en efecte aquestes magnes condecoracions a Cantàbria semblaven un esquetx d’‘El club de la comedia’. ¡Ah! Tothom en parla. Els mems se succeeixen. Hi ha un oceà d’acudits. No preguntin, en canvi, de què anava la cerimònia, què van dir els expresidents al marge del moment divertit, o què deien les medalles a l’anvers i el revers. Només interessa l’acudit.

És possible que aquestes rialles que van experimentar Aznar, Zapatero i Rajoy hagin anat bé al seu organisme. Riure, i viure bé, diuen que augmenta la longevitat. En aquest mateix programa ens van informar que a Oxford University han analitzat la vida de 57.000 polítics, entre els anys 1816 i 2017, i aquest estudi dona una dada indiscutible: de mitjana, els polítics viuen set anys més que els altres ciutadans. O sigui, i com advertia el diputat Agustín Zamarrón, el més longeu del Congrés: «¡Ai! Els representants de la societat no som representatius». Efectivament: ni són representatius en nombre d’anys de vida (els que els votem vivim set anys menys), ni tampoc ho són una altra cosa que l’anàlisi d’Oxford no diu: en ‘qualitat de vida’. ¡Ah! Avui les elits polítiques són la nova aristocràcia. Ho deia Pepe Mujica: «Els polítics hem de viure com la majoria, no com la minoria».