La crítica de Monegal: ‘Eufòria’ sense procés, eufòria transversal

He guardat un respectuós silenci durant l’emissió del ‘talent’ musical ‘Eufòria’ (TV-3). Ara que s’ha acabat, es pot ressaltar la raresa de l’experiment, una raresa exemplar televisivament parlant. Ho deia molt bé el periodista Joan Julibert la matinada passada al ‘FAQS’: «TV-3 ha trencat barreres i ha arribat a un públic que sense ‘Eufòria’ mai hauria anat a parar a TV-3. I afegia: «Perquè tots sabem com funciona això de la tele».

Efectivament. Tots sabem com funciona TV-3. Amb anar excitant el 25% de la població de Catalunya en té prou. Només que d’aquest 25% (prop de dos milions d’habitants) n’aconsegueixi atrapar tres-cents mil, la seva quota de pantalla ja supera les cadenes de la competència, de llarg. La formidable raresa d’‘Eufòria’ és que, per primera vegada, TV-3 no expulsa el 75% de la població, sinó que atrau i suma televidents no habituals.

I això s’ha produït perquè en aquest concurs musical no hi ha hagut ni homilies, ni sermons, ni agitprop, ni trinxeres de fals humorisme, ni res que faci olor de processisme combregant. En aquests tres mesos que ha durat el concurs, per exemple, no hi ha hagut ni una connexió amb Waterloo. ¡Ahh! Això reconforta una barbaritat.

En la gala final hem vist càmeres desplaçades a Valls, a Sant Quirze del Vallés, a Santa Pau (localitats de la guanyadora Mariona, del Triquell i de la Núria, respectivament), amb riuades de gent, amb una immensa alegria, recorrent carrers i places, i no vam veure onejar ni una bandera, ni espanyola ni estelada. ¡Ahh! Ha sigut colossal. Quan el furor del banderisme és inexistent triomfa la humanitat.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Els 50 milions extres per a TV-3 ja van rutllant

La crítica de Monegal: La Rebe està triomfant, allò de Rociíto cansa

El que hi havia era pancartes, carinyoses, que deien «¡Mariona m’esborrona!» o «¡Núria, tota la Garrotxa està amb tu!». També els temes que durant tres mesos hem escoltat ha sigut com obrir les finestres perquè al pal de paller li entri l’aire. Beyoncé, Cher, Mecano, Imagine Dragons, Adrià Puntí, Rosalía, Dyango, Jessy J., Dua Lipa... Podien haver fet un altre tipus de concurs, és clar. Un ‘talent’ de rapers per la causa, furiosos, exhortant a clavar piolets al cap d’algun hispà.

Per fortuna ha sigut un gran xou transversal, produït per Veranda, ara filial de Boomerang, al seu torn integrada a Lagardère, gegant francès i internacional. Celebro aquesta mirada transfronterera. Àmplia. Lluny del reductor folklorisme pagès.