La crítica de Monegal: Català que vas a Madrid, o ets traïdor o ets fatxa

Els meus admirats Emma Riverola i Josep Maria Fonalleras ja han advertit aquí, a EL PERIÓDICO, que ni és un programa sobre literatura ni sobre història, més aviat un intentar ser graciosos partint de no haver llegit res. Permetin-me ampliar-ho. Posem per cas Eugeni d’Ors, el primer autor que han ‘tractat’. Li han dedicat aquest apunt biogràfic: «Escriptor, filòsof i feixista. Va marxar a Madrid renegant de Catalunya i de l’idioma; res, per cert, que no facin tots els catalans que se’n van a Madrid», afegint després pinzellades sobre el seu pensament («Volia una Catalunya forta, ¡dins d’Espanya!») i advertències sobre el noucentisme («Ordre, valors clàssics, matar activistes sindicals, caçar bruixes i cremar-les»).

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

O sigui, una semblança de Xènius –nascut a Barcelona i mort a Vilanova i la Geltrú– com un fatxa, un ‘traïdor’, un ‘mal català’, com diuen en la ‘nostrada’ terminologia actual. Home, els rampells feixistoides del pensament d’orsià han sigut molt ben estudiats per historiadors com Vicente Cacho Viu (Quaderns crema) i més recentment per Andreu Navarra (Tusquets). Tots dos s’han acostat a D’Ors amb pulcritud analítica, estudiant-lo. Josep Pla, en el seu ‘Quadern gris’, li dedica una semblança titulada ‘La defenestració’, lamentant-la malgrat no ser un autor que el complagui. Un autor que, encara immers en el totalitari, té escrit en el seu ‘Glosari’ pensaments tan bonics com «La pàtria es pot fiar més de un crític que treballa, que d’un patriota vociferant». Després de la seva mort, a D’Ors li van rendir homenatge artistes com Clarà, Guinovart, Miró, Tàpies...

¡Ah! No només és ignorància el que desprèn aquest programa. És sobretot la necessitat que la ‘teranyina’ de TV-3 no decaigui. Aquesta xarxa, espessa, de graciosos unidireccionals per encàrrec. M’acostaré aquesta tarda al Turó Park, a veure si segueix allà l’estàtua de ‘La ben plantada’. Potser un ‘escamot’ de ‘bons catalans’ ja l’han destrossat a martellades.