Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Les ovelles mai agafen el llop, és al revés

La crítica de Monegal: Les ovelles mai agafen el llop, és al revés

EPC

2
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Programa monogràfic dedicat sencer a l’excomissari Villarejo. ¡Ahh! Quina expectació al ‘Temple d’El Palmar Preguntes freqüents’ (TV-3). Però es van equivocar creient que podrien glossar, de cop, més de 25 anys de trapelleries, escoltes legals, escoltes il·legals, espionatges, fabricació de proves, investigacions falses, investigacions veritables..., ¡ahh! casos que constitueixen el dilatat ‘modus operandi’ de qui va ser comissari estrella condecorat per governs del PSOE i el PP, i que acaba de sortir de la presó fa pocs mesos.

Una cosa se li ha de reconèixer: el sentit de l’humor. En té. Tot just seure va dir que era a TV-3 «perquè en aquesta part d’Espanya es respecta la llibertat d’expressió». ¡Ah! Serà un habitant de les clavegueres, no ho dubto, però indiscutiblement és un catxondo. Però van ser més de tres hores de galimaties, un caos de tortuositats per badallar, una soporífera sessió. Voler repassar de cop tots els casos en què ha estat ficat és una temeritat, perquè Villarejo, des de 1982, ha estat ficat en tots. Fins i tot els va haver de dir que fessin el favor de canviar la foto del traficant d’armes i amic de l’emèrit, El Assir, perquè havien posat la foto del difunt Adnan Khashoggi.

Notícies relacionades

¡Ah! Haurien d’haver centrat el tema en què buscaven de veritat: que Villarejo fes una catarsi i expliqués espionatges i fabricació de proves de l’operació Catalunya, de la policia patriòtica, del CNI, contra els líders del procés. Però és clar, quin un Villarejo. Els va dir que els espies han d’espiar. Que el CNI és un ens secret, sota el comandament de militars, gairebé tots de l’Opus Dei. Que això que un jutge autoritzi les escoltes pot ser, o no, o pot autoritzar-les anys després posant una data anterior. Que el tema dels comptes de Pujol i Mas a Suïssa no és fals, és que van fer desaparèixer ràpidament la societat que tenien a la banca Lombard & Odier. I així molta estona, torejant, i trufant-ho tot amb jocs de paraules: «Una cosa és il·legal, i una altra il·legítim. No és falta d’escrúpols, és eficàcia», i remarcant –invocant la seva vocació de servei a un bé superior– que no es penedeix de res i afegint –amb sornegueria– que ¡ho tornaria a fer!

¡Ahh! Si més no, això sí, va quedar un retrat seu tèrbol. Però també va quedar ben patent que les ovelles mai agafen el llop. És al revés.