Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: «Digui’m, senyor Turull ¿en aquest partit qui mana?»

Davant l’apassionant repartiment de la nova direcció de Junts, que han protagonitzat Laura Borràs i Jordi Turull, tots dos s’han repartit també les seves aparicions a TV-3 per explicar com queda, i en qui recau, el comandament suprem del partit. La senyora Borràs va triar la nocturnitat del programa ‘Més 324’. El senyor Turull les lluminoses ‘matinées’ d’‘Els matins’. De la sessió de Laura Borràs voldria destacar el moment de l’entrevistador Xavier Graset, l’instant que amb admiració profunda va preguntar per «l’equilibri entre el pragmatisme i la radicalitat» que caracteritzarà la dinàmica interna del partit. ¡Ah! L’art de l’equilibri dins una formació política és fonamental, això és indiscutible. La gran Pinito del Oro, reina del trapezi, va aconseguir durant dècades l’admiració de tothom perquè mentre ella, suspesa en l’aire, mantenia l’equilibri, el seu company Juan de la Fuente es mantenia a sota, a l’arena, aguantant-li l’escala, per si la pogués necessitar en un moment de perill. O sigui, que l’artista que volava era la Pinito, i el Juan li proporcionava seguretat com assistent de pista. M’ha passat aquest record pel cap perquè Laura Borràs, precisament, va dir sobre el seu nou equilibri amb Turull en la cúpula de Junts: «No és una bicefàlia. En una bicefàlia un mira cap a una banda, l’altre cap a l’altra banda, ¡i resulta que no et mous!». ¡Ah! És una advertència nítida: l’artista és l’artista, i l’altre aguanta l’escala des de sota, des de les serradures del circ.
La ‘matinée’ de Jordi Turull amb Lídia Heredia també va ser una sessió amb iridiscències molt lluminoses. Sobretot quan la Lídia, per intentar aclarir si hi ha equilibri, o desequilibri, li va dir: «Però digui’m, en aquest partit ¿qui mana? ¿Qui desempata quan hi ha discrepàncies?». I Turull va contestar de seguida: «¡Tots dos, tots dos! ¡Tots dos anirem a l’una!. I llavors va afegir un detall interessantíssim. Va dir: «Nosaltres ens concentrem en la brúixola. La brúixola ens diu cap a on ha d’anar el partit». ¡Ah! És un artefacte d’alta precisió, la brúixola. Diuen que la van inventar els xinesos, al segle II. Però fallava molt. Qualsevol metall la tornava boja. Fins que es va inventar la brúixola giroscòpica, que és de gran fiabilitat. Poden estar tranquils els de Junts. Assenyala sempre al nord. Diguem Waterloo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- FUTBOL El Reial Madrid demana ajornar el seu partit de lliga contra l’Osasuna al 29 d’octubre
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- En ple estiu Barcelona tanca la font ornamental de Glòries convertida de facto en piscina infantil
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes
- Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població
- Homenatge a represaliats pel franquisme
- L’empresa mèdica que portarà IA catalana a un concurs de l’ONU
- La meitat dels espanyols augmentarien la despesa en defensa