Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: «Digui’m, senyor Turull ¿en aquest partit qui mana?»

EPC

Davant l’apassionant repartiment de la nova direcció de Junts, que han protagonitzat Laura Borràs i Jordi Turull, tots dos s’han repartit també les seves aparicions a TV-3 per explicar com queda, i en qui recau, el comandament suprem del partit. La senyora Borràs va triar la nocturnitat del programa ‘Més 324’. El senyor Turull les lluminoses ‘matinées’ d’‘Els matins’. De la sessió de Laura Borràs voldria destacar el moment de l’entrevistador Xavier Graset, l’instant que amb admiració profunda va preguntar per «l’equilibri entre el pragmatisme i la radicalitat» que caracteritzarà la dinàmica interna del partit. ¡Ah! L’art de l’equilibri dins una formació política és fonamental, això és indiscutible. La gran Pinito del Oro, reina del trapezi, va aconseguir durant dècades l’admiració de tothom perquè mentre ella, suspesa en l’aire, mantenia l’equilibri, el seu company Juan de la Fuente es mantenia a sota, a l’arena, aguantant-li l’escala, per si la pogués necessitar en un moment de perill. O sigui, que l’artista que volava era la Pinito, i el Juan li proporcionava seguretat com assistent de pista. M’ha passat aquest record pel cap perquè Laura Borràs, precisament, va dir sobre el seu nou equilibri amb Turull en la cúpula de Junts: «No és una bicefàlia. En una bicefàlia un mira cap a una banda, l’altre cap a l’altra banda, ¡i resulta que no et mous!». ¡Ah! És una advertència nítida: l’artista és l’artista, i l’altre aguanta l’escala des de sota, des de les serradures del circ.

La ‘matinée’ de Jordi Turull amb Lídia Heredia també va ser una sessió amb iridiscències molt lluminoses. Sobretot quan la Lídia, per intentar aclarir si hi ha equilibri, o desequilibri, li va dir: «Però digui’m, en aquest partit ¿qui mana? ¿Qui desempata quan hi ha discrepàncies?». I Turull va contestar de seguida: «¡Tots dos, tots dos! ¡Tots dos anirem a l’una!. I llavors va afegir un detall interessantíssim. Va dir: «Nosaltres ens concentrem en la brúixola. La brúixola ens diu cap a on ha d’anar el partit». ¡Ah! És un artefacte d’alta precisió, la brúixola. Diuen que la van inventar els xinesos, al segle II. Però fallava molt. Qualsevol metall la tornava boja. Fins que es va inventar la brúixola giroscòpica, que és de gran fiabilitat. Poden estar tranquils els de Junts. Assenyala sempre al nord. Diguem Waterloo.

Temes:

Jordi Turull Laura Borràs Ferran Monegal

Inicia sessió 0 Comentaris