Julia Otero es confessa «d’esquerres»: «Soc dona, filla d’immigrants»

«Jo vull viure tranquil·la, és pur egoisme». La forma com la periodista Julia Otero explica que cal pagar impostos i redistribuir la riquesa, «perquè el mercat no ho fa», és autodefinir-se com una persona egoista que vol viure tranquil·la.

Però res més lluny de la realitat, sobretot tenint en compte la generositat amb què ha compartit la seva lluita contra el càncer: «Arriba un moment que dius ‘què importa estar viu o mort».

Tancament de temporada

‘Lo de Évole’ ha tancat aquest diumenge temporada amb la segona part de l’entrevista a Julia Otero i l’actuació d’‘El último de la fila’, Manolo García i Quimi Portet.

Després de parlar de la seva carrera i de política la setmana passada, en aquesta ocasió la periodista ha parlat d’altres temes, com rics, pobres i la redistribució de la riquesa.

¿Por qué los ricos necesitan tantas medidas de seguridad?@Julia_Otero: “Para protegerse de la miseria de los demás” #LoDeJuliapic.twitter.com/znQhlQCPAT

— Jordi Évole (@jordievole) 1 de mayo de 2022

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors

La BBC i Winston Churchill

La periodista, que es confessa «d’esquerres» –ho atribueix al fet de ser «dona, filla d’immigrants»– ha explicat el cas d’un viatge que va fer a Mèxic i li va impactar, ja que la gent amb diners vivia en autèntics búnquers a l’aire lliure, amb altes tàpies i protegits per l’Exèrcit o guàrdies de seguretat. La típica gàbia d’or. ¿Per què? Otero ho té clar: Els rics necessiten tantes mesures de seguretat «per protegir-se de la misèria dels altres».

El «desvergonyiment» dels més rics

I continua fuetejant els que més tenen, que sostenen la desigual economia capitalista que impera enl món: «Algú que potser cobra com a mínim 100, 200 o 300.000 euros a l’any, es posa davant d’un micròfon de ràdio o a la tele, es col·loca bé el nus de la corbata i diu: ‘És que pagar-li a una persona 1.000 euros desmuntarà l’economia’», ironitza. «No sé com tenen aquesta gosadia de dir-ho amb tanta facilitat, amb tant desvergonyiment», comenta, indignada.