Marta Torné: «A TV-3 mai ningú m’ha preguntat per la meva opció política»

Des que es va fer popular per la seva frescor i desimboltura a City TV amb Jordi González, Marta Torné (Barcelona, 1978) no ha parat. En part, perquè és molt versàtil: és actriu de teatre, cine i sèries, presentadora... Ara és la mestra de cerimònies, juntament amb Miki Núñez, del primer ‘talent musical’ de TV-3, ‘Eufòria’, i està contenta perquè, a més de saber que participa en un projecte que farà història en la cadena, disfruta amb els concursants, que representen una generació plena de talent i valentia. A partir d’aquest divendres, dia 29, l’espai s’emet en directe (i es vota des de casa) i això fa que ho gaudeixi encara més.

¿Contenta de presentar un format nou tant per a vostè com per a la cadena?

Molt. És un regal que confiïn en mi per fer un format d’aquesta envergadura, tenint en compte que aquest programa marcarà un abans i un després en la història de TV-3. I és un repte ser davant d’aquest superequip. Hi ha 15 càmeres, molta connexió, votacions i a partir d’aquest divendres serà tot en directe, cosa que agraeixo, perquè les gravacions se’m fan molt llargues.

¿Prefereix el directe?

M’agrada molt més. Pensa que als meus començaments vaig estar molt temps amb Jordi González a City TV, després vaig fer ‘TNT’ a Madrid, després ‘GH’... Sempre havia fet programes en directe i quan em va tocar fer-ne un de gravat em va semblar que era molt avorrit, molt lent. L’energia es perd. Però ha sigut molt bona idea per part de la cadena i la productora anar fent base amb el programa gravat. 

La covid li va impedir presentar la segona gala.

Sí, ¡quina mala sort! Perquè aquest és un caramel i, al no poder estar ja en el segon programa, sempre et comparen. Però, quan veus que el projecte pot tirar endavant sense tu, ho acceptes i ja està.

¿Com va veure Miki? Per a ell de ben segur que també va ser un marró.

És clar. És que ell és al ‘back stage’ i té un paper diferent. Però és que Miki és excepcional, és com un petit miracle. És un ésser amb tant talent, tan bona persona, tan bon company, tan intel·ligent i que es riu de si mateix... Han tingut molt bon ull amb ell i en la seva carrera pot fer el que li vingui de gust. És un 10. Perquè desperta una tendresa, un carinyo...

Fan una gran parella: vostè, controlant, i ell, fent broma.

Però ha estat a ‘OT’ i a Eurovisió. És molt interessant que ell, dins del seu to pròxim, col·loquial i familiar, hagi viscut el que han viscut ells i hagi passat per una gala com la d’Eurovisió. És superencertada la seva elecció.

¿Ha agafat carinyo als concursants?

Quan vaig veure el càsting final em va impactar. No només pel talent que tenen, que és indiscutble, i que és meravellós veure que gent que treballa de xarcutera o d’electricista et poden emocionar, sinó que és una mostra molt representativa d’una generació. I això a ‘OT’ no va passar. No és per comparar-nos, però és el referent que tenim d’aquest tipus de format. Vaig veure la Llum, que és no binària, i en Joan, cantant una cançó de Maria del Mar Bonet amb talons i ungles llargues i tot maquillat... Han encertat.

¿Aquesta és la clau?

Sí. Perquè aquesta nova generació no tenen el gest de posar la tele i veuen el que volen veure a la carta; no obstant, tenim molta audiència de gent petita i jove, perquè s’hi senten representats. Sense caricaturitzar-los ni jutjar-los, sense anar més enllà. I a mi em tenen fascinada. Sempre m’ha encantat la joventut, però veure aquests nois tan valents. En la meva època, tot i que havíem avançat molt, sempre hem viscut amb complexos, comparant-nos. I aquesta generació d’ara trepitgen fort, s’atreveixen amb tot. Aquest programa connecta molt amb les generacions més grans, com la de la meva mare, i amb els joves.

Amb Veranda TV, la productora, ja havia treballat a ‘Persona infiltrada’.

És una productora en la qual no es fa trampa, tot molt honest, molt familiar, i més ara que a la tele hi ha molta manipulació, molt engany. A la gent el que li agrada és la veritat. No, que plorem, que ens barallem, que els enganyem... Que hi hagi talent, carinyo i emoció.  

Impressionat amb el que acaba de fer un jove de 19 anys pels drets de les persones #LGTBI en prime time a @tv3cat, covertint ‘Ho tenim tot’ de @joandausa en un himne per la llibertat. Em trec el barret.

Gràcies, Joan! #EufòriaTV3 pic.twitter.com/t547djtAgV

— Marc Aloy Guàrdia 🎗 (@marc_aloy) 22 de abril de 2022

A més, hi ha molt respecte, fins i tot per part del jurat, que no és una cosa tan habitual.

És clar, és que ho va dir Lildami: «No fa falta ser ‘gilipolles’ per ser crític». No fa falta fer mal. I no ho dic per Risto, que és amic meu. Però estem acostumats que un sigui el bo, i un altre, el dolent. I aquí cada un és com és i no estan guionitzats. De fet, de vegades, els ‘coaches’ estan en desacord amb el seu veredicte, però és el seu. A mi, això tan blanc, tan noble, tan sincer, em fa molt feliç.

Diu que els nois s’atreveixen amb tot. Vostè, que canta molt bé, ¿ho farà?

No. La meva comesa és acompanyar els concursants, mimar-los, ajudar-los. Que estiguin còmodes i bé, perquè tenen 16 anys, 20, 22... Molts no han cantat mai davant de gent en directe. I vivim molt drama en les nominacions, que després, per edició, no es veu tant. A veure què passa amb el directe. La Llum em va impressionar, perquè sempre aguantava el ‘personatge’ que té davant del públic. En l’últim programa, va pujar a la taula del jurat i amb el peu va prémer el botó, però va ser acabar la gravació i posar-se a plorar durant dues hores. Perquè, és clar, té 20 anys. Però és tota una professional. Va aguantar pel xou.

Li va dir, quan la van expulsar, que ja no seria el mateix sense ella.

Estic desitjant que hi hagi una repesca. Perquè fins ara l’eliminació va ser pel públic del plató i la gent des de casa es mereix decidir qui té una altra oportunitat. A veure si serveix aquesta entrevista per pressionar una miqueta més.

S’ha presentat a ‘MasterChef’ i ‘Bake off’. Però, ¿aniria a ‘Supervivientes’?

No. No soc un perfil per a aquest tipus de ‘reality’. No ho descarto d’aquí a uns anys, però disfruto més veient-ho que fent-ho. Soc una terrible companya de viatge d’aventures. A mi porta’m a Nova York amb un modelet, talonets i un còctel.

Parli’m dels seus nous projectes.

Tinc un petit paper en la sèrie de Netflix ‘Fanático’ i començo una altra sèrie. I continuo amb ‘Zapeando’, que és una cosa que no vull deixar. És com anar amb els teus amics a prendre alguna cosa. M’ho passo genial. I tinc el meu propi projecte per a Netflix, que està a punt d’anunciar-se. Tinc molta feina i soc molt feliç. I espero que ‘Eufòria’ vagi ‘in crescendo’.

Notícies relacionades

"Madonna és una vella verda" o l’art de provocar

Polítics al mateix llit, com Nebulossa

¿De cap a una segona temporada?

És clar que sí. Fa bastant, vaig llegir un tuit del meu estimat Risto, que l’estimo molt, que deia que molts presentadors catalans treballem a Madrid en lloc de fer-ho a TV-3 i preguntava «¿per què deu ser?». Donant a entendre que era pel tema de la política. I a mi a TV-3 mai ningú no m’ha preguntat per la meva opció política. I parlo un català que no és perfecte (he demanat un lingüista per millorar-lo) i, com que soc castellanoparlant (el meu pare era gallec) parlo castellà amb l’equip i ningú no em diu res. Visc entre Barcelona i Madrid, treballo en teles nacionals, soc apolítica i és important que la gent entengui que TV-3 m’ha respectat sempre i que el que li ha importat és la meva feina. I el mateix a Anna Simon.