La crítica de Monegal: Tots enfoquen Will i Chris; Jada, no

M’ha semblat una entrevista oportuna, perfecta, i absolutament insòlita, perquè tots parlen, totes les teles enfoquen, els protagonistes de la plantofada, Will i Chris, però poca atenció li estan dedicant a Jada Pinkett, que és qui ha patit la burla, la befa, el cop d’‘humor’, sobre la seva alopècia, i que ha tingut com a conseqüència la plantofada d’un home contra un altre home. Núria Garriga ha dit tres coses que em semblen imprescindibles sobre aquest succés: «1) Bromes sobre la meva alopècia, en tot cas les faig jo; però no permeto que sobre la meva malaltia les facin altres. 2) Tots miren els dos homes, ningú la dona. 3) És un cas masclista, completament». Efectivament. La nit/matinada en què va ocórrer la plantofada ho estava jo seguint en directe a través de Movistar Plus+. Com en els bons partits de futbol, ens van oferir diverses vegades la repetició de la jugada. I en un moment donat ens van donar també imatges gravades durant el tall publicitari que hi va haver després del cop. Vam veure diversos actors, Denzel Washington entre ells, acostar-se a Will Smith per comentar la situació. Hi va haver fins i tot abraçades entre ells. No vam veure –almenys jo no les vaig veure– cap imatge de Jada Pinkett rebent recolzament. No sabem si algú es va acostar a ella. Potser només alguna altra actriu. Probablement cap home.

Permetin-me continuar canviant el focus, i fer algunes preguntes al respecte. ¿Què hauria passat si Jada Pinkett fos la que hagués donat la plantofada a Chris Rock? L’agredida per la befa humorística era ella. Que hagi sigut el seu marit –un home– qui s’ha erigit en guerrer defensor de la seva muller –una dona– ¿quina lectura feminista té? ¿El rol exclusiu del mascle és l’acció? Quan Will Smith, irat, adverteix Chris Rock: «Treu el nom de la meva dona de la teva puta boca», ¿és un deix de superioritat possessiva de gènere? Són preguntes que crec convenients.

Notícies relacionades

¿Què li passa a Telecinco?

Dràcula, ‘mon amour’

El focus, el protagonisme, s’ha dipositat en ells. Poc o gens en ella. No és Will Smith qui mereixia les abraçades. Jada Pinkett, sí.