La crítica de Monegal: Josep Pla visita TV-3 i fallen les endívies

La gràcia del treball de la Judit és que aconsegueix un aire entre estrafolari i despistat molt divertit. Ella no falla mai, el que falla és el guió, les preguntes que els seus ‘partenaires’ de plató (Toni Soler i Jair Domínguez) li formulen per construir un clima. Fa uns dies la Judit va sortir de ‘Monna Lisa’. Amb excel·lent criteri còmic li van enganxar a l’esquena una tela, un quadro, amb el fons de muntanyes difuminades que apareix a la pintura original. O sigui que esperàvem alguna pregunta sobre aquest misteriós paisatge que apareix rere de la ‘Monna Lisa’.

Algun historiador nostrat assegura que Leonardo da Vinci el que va pintar són les muntanyes de Montserrat. ¡Ah! Hauria sigut molt interessant conèixer de primera mà l’opinió de la protagonista del quadro. Ens hauria il·luminat i alhora entretingut moltíssim. Aquesta setmana Judit Martín ha sortit transformada en Josep Pla. Una deliciosa ‘performance’ amb boina i bastó inclosos. Però li van preguntar cosetes molt poc nutritives. Per exemple, per què va titular una de les seves obres més emblemàtiques ‘El quadern gris’. I va contestar, naturalment, que si el ‘quadern’ en lloc de ser gris hagués sigut vermell l’hauria titulat ‘El quadern vermell’.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Home, ja que tenien Pla assegut en un plató de Sant Joan Despí, el més oportú hauria sigut preguntar-li la seva opinió sobre el procés, el consell de la república, Waterloo... ¡Ahh! Diuen els que han llegit bé les seves ‘Cartes de lluny’, que de Bèlgica el que més li interessava eren les endívies. Estic segur que Judit Martin, en la seva transformació planiana, ens hauria delectat verbalitzant la seva reconeguda sornegueria.

Reclamo doncs, humilment, que els guionistes de l’‘Està passant’ afinin les preguntes. Ens hem quedat sense saber si ‘La Gioconda’ té Montserrat al fons. Seguim amb el dubte de si Leonardo era florentí o d’Altafulla. I ens falta constatar de manera fefaent que a Josep Pla l’únic que li interessava de Bèlgica era com preparen les endívies.