L’odissea de Santiago Alverú per sortir d’Ucraïna: «Dimecres vaig estar sopant tranquil·lament i dijous em vaig despertar amb un bombardeig»

L’asturià treu el sentit de l’humor quan li han preguntat per les raons que el van portar fins a Ucraïna en un moment com l’actual. Davant la pregunta ¿què feies allà? respon «decebre la meva mare». Més seriosament explica que, com a periodista freelance, havia organitzat «un viatge per fer una trobada amb còmics d’allà i veure què fan en un moment com aquest». Reconeix que «sabia que hi havia riscos» però no fins a aquest punt. «Tenia entrades per a espectacles, havia parlat amb els amos de sales, amb amics periodistes i fins i tot tenia un monòleg divendres», explica sobre la preparació del viatge.

Alverú va arribar a Kíev dimecres al migdia i aquell dia va sopar, va prendre unes canyes i, cansat, se’n va anar aviat a l’hotel. El que va passar després va ser un autèntic drama per al país i una bogeria per a ell: «El que està passant allà és dramàtic, dijous al matí em vaig aixecar amb les sirenes sonant i amb avions bombardejant Kíev». A partir d’aleshores la prioritat va ser sortir del país: «Vaig sortir corrents de l’hotel, em vaig ficar al cotxe d’una parella que em va portar fins a mig camí de l’estació de tren, des d’allà una altra persona em va portar, la veritat és que la gent es va portar molt bé, l’estació de tren estava tancada, no em deixaven entrar, no tenia internet, no entenia l’idioma, vaig trobar de miracle un autobús que anava a Cracòvia».

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

Agafar aquest autobús va ser un encert, tot i que el viatge va ser «terrorífic»: «Hi havia embussos monumentals, de quilòmetres, avions sobrevolant, controls de l’exèrcit, cues a la gasolinera, gent intentant treure diners del caixer, fèiem parades llarguíssimes». Una vegada a la frontera va haver d’esperar onze hores fins poder creuar-la. «Des de les sis del matí fins ara», diu. A la frontera es va trobar «amb burocràcia agressiva, lentitud, vaig trucar al consolat i em van dir que mirés de creuar a peu, però no era possible fer-ho».

Quant a les raons que el van portar a emprendre aquest viatge, Alverú explica que li va semblar «atractiu explicar l’humor a punt d'esclatar la guerra, em semblava interessant». La sorpresa que es va emportar a continuació va ser també la de pràcticament tot el món, que no s’esperava que els esdeveniments es desencadenessin d’una manera tan immediata: «Putin acaba d’esborrar l’existència d’Ucraïna tal com es coneixia, s’acaba de trencar un país». Reconeix també que aquesta experiència el farà «reflexionar» i es pensa molt seriosament si això li servirà «per a un monòleg».