Tu i jo som tres
Al darrere de Denver hi ha un actor, no un ‘souvenir’

Tot just tenia un duro, però era feliç. I de sobte li va arribar la sèrie ‘La casa de papel’, i la seva interpretació del personatge Denver el va catapultar a la fama mundial.
Èxit planetari absolut. I no obstant, l’actor Jaime Lorente ha explicat a Gonzo a ‘Salvados’ (La Sexta): «Vaig creure que havia aconseguit el que sempre havia volgut, però era un pou. Em vaig convertir en una persona trista». I va afegir: «Em para la gent pel carrer. Em demanen ¡un autògraf, un autògraf! I resulta que em transformen en un ‘souvenir’».
¡Ah! Interessant exercici de psicodrama: l’impacte en la ment de l’èxit televisiu. És molt lúcida aquesta advertència de Lorente: m’han convertit en un ‘souvenir’. O sigui, l’audiència metabolitza el que veu a la pantalla d’una forma inquietant: el personatge de ficció fagocita la persona, l’actor, que l’interpreta. No existeix Jaime Lorente per a la massa teleaddicta: existeix l’ombra que projecta a la tele, en forma de Denver.
Va explicar aquest estimable intèrpret com l’ha afectat mentalment aquesta situació. Es va posar en mans d’especialistes. Amb bona intenció, i per si li serveix d’alleujament, voldria recordar al meu admirat Lorente que això ja li passava a Christopher Lee: n’estava fins al capdamunt que li demanessin autògrafs identificant-lo com Dràcula o Fu Manchú.
En aquesta mateixa sessió Gonzo també va estar en campus universitaris parlant amb alumnes. Estudiants que els queda poc per acabar la seva carrera i no obstant el seu cervell els avisa. Un deia: «No puc pensar en expectatives de futur. Em genera ansietat». Un altre: «Acabaré la carrera en dos anys i em pregunto ¿què faré?». Efectivament. Tenir una carrera avui ja no és passaport infal·lible per a un destí laboral.
Tant esforç, tants anys d’estudi, ¿per acabar amb quin tipus d’ocupació, cas que en trobi un? L’antropòleg David Graeber va publicar el 2018 un assaig titulat ‘Un treball de merda’ on reflexiona sobre aquests assumptes. I afegeix alguna cosa més: hi ha treballs ben pagats, alt ‘standing’, que no obstant generen problemes mentals en qui els exerceix. Viuen bé, però a l’arribar a casa seva per les nits es pregunten: ¿quina merda de treball estic fent? ¿Per això he vingut jo a aquest món? ¡Ah! Deien ahir en el programa ‘This is Philosophy’ (La 2) que potser el món, per Déu, només és un videojoc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Tensió als Estats Units Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tempesta judicial i política La caiguda de Cerdán impulsa en el PSOE avançar les generals
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»
- L’hora més crítica Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán
- Les gravacions del cas Koldo Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid
- Augmenten les probabilitats que un asteroide impacti contra la Lluna el 2032