Un assaig relaciona la salut mental en homes gais amb l’adaptació a l’entorn

'Quíerete mejor, maricón' es presenta, d’entrada, com un manual d’autoajuda directe i accessible. Tanmateix, el llibre desplega una estructura teòrica que s’allunya de la recepta fàcil i s’acosta a una lectura estructurada de la salut mental en homes gais. El seu punt de partida és clar: moltes de les dificultats emocionals del col·lectiu no responen a patologies individuals, sinó a estratègies d’adaptació a un entorn que, durant anys, ha transmès la idea que hi ha alguna cosa incorrecta en ells.

A partir d’aquí, l’obra construeix un model d’autoestima entesa com un sistema multidimensional. No es tracta només de “sentir-se bé”, sinó d’entendre com interactuen diferents components —com l’autoconcepte, l’autovalor o l’autoeficàcia— i com aquests poden veure’s afectats per l’experiència del rebuig, l’homofòbia o la manca de referents. El llibre planteja que aquestes dimensions no tenen el mateix pes: àmbits com la validació social o eròtica poden acabar determinant la percepció global d’un mateix, i generar una vulnerabilitat elevada quan fallen.

Aprendre a mirar-se amb els ulls de l’estigma

Un dels conceptes centrals és el d’homofòbia interioritzada, entesa com el procés pel qual els prejudicis socials s’incorporen al propi autoconcepte. L’obra descriu aquest mecanisme com un aprenentatge precoç que condiciona la manera com la persona s’interpreta a si mateixa i als altres. A aquesta dinàmica s’hi afegeix la pressió de la masculinitat normativa, que imposa models de conducta rígids i penalitza qualsevol desviació, generant fenòmens com la hipervigilància del gest, el rebuig a la “ploma” o la necessitat constant de validació externa.

Aquest marc ajuda a entendre per què determinades experiències —com la dificultat per establir vincles, la inseguretat corporal o la vivència del desig— no es poden llegir únicament en clau individual. El llibre apunta que moltes d’aquestes dificultats tenen a veure amb un procés de socialització travessat per la por, el rebuig o la manca de models, que acaba configurant una relació amb un mateix marcada per la sospita i la comparació constant.

Entre el símptoma i l’adaptació

Un dels aspectes és la crítica a la tendència a patologitzar determinades conductes. Pràctiques sovint etiquetades com a disfuncionals, com el sexe compulsiu, es reinterpreten com a intents de gestionar la soledat o la manca d’habilitats socials derivades d’aquesta socialització. Aquesta perspectiva no nega el malestar, però en modifica la lectura i desplaça el focus cap a les condicions que l’han generat.

Pressió estètica

Notícies relacionades

Dues expertes reclamen més recursos per entendre la llengua dels migrants amb trastorns mentals

Jim van Os, neuropsiquiatre: “Hem ensenyat als joves a traduir l’estrès social en diagnòstics psiquiàtrics”

El plantejament no és neutre. En qüestionar determinades categories diagnòstiques o maneres d’entendre el malestar, el llibre s’inscriu en un debat més ampli sobre els límits entre clínica i context. Alhora, interpel·la el mateix col·lectiu, especialment en tot allò relacionat amb la pressió estètica, els guions sexuals o les dinàmiques de validació en entorns digitals, i assenyala fins a quin punt aquestes poden reforçar la fragilitat de l’autoestima.

Més que no pas oferir solucions, Estima’t millor, maricó articula una proposta centrada a explicar els mecanismes que configuren la relació de molts homes gais amb ells mateixos, desplaçant el focus del suposat dèficit individual cap a les condicions socials i biogràfiques que l’han modelada.