Carla Campra i Ana Tomeno: «A ‘Feria’ els joves viuen coses poc típiques de la seva edat»

Tant Carla Campra (Barcelona, 1999) com Ana Tomeno (Sevilla, 1998) són molt joves, però totes dues porten amb molta facilitat el pes de Feria: la luz más oscura, la nova sèrie espanyola de Netflix, un thriller que barreja fantasia i terror a l’Espanya dels anys 90. En la ficció creada per Agustín Martínez (La caza. Monteperdido) i Carlos Montero (Élite, Física o Química, El desorden que dejas) interpreten dues germanes, la Sofia i l’Eva, les vides de les quals canvien quan els seus pares són acusats de la mort de 23 persones en un cas que destapa foscos secrets al poble i inquietants fenòmens paranormals.

Mentre que la catalana ha treballat a Acacias, La otra mirada, Señoras del (H)AMPA, 90-60-60. Diario secreto de una adolescente, Yo soy Bea i Todos lo saben, on exercia de filla de Penélope Cruz i Ricardo Darín, l’andalusa va aparèixer a La isla mínima i va coincidir amb la seva companya en La templanza.  

Hi hauria molta competència per aconseguir els seus papers a Feria, com a protagonistes d’una sèrie de Netflix. ¿Va ser molt intens el procés de càsting? 

Carla Campra: El càsting va ser molt llarg. Al principi no el vaig poder fer perquè buscaven noies d’Andalusia, pel tema de l’accent. Quan el van obrir a tot Espanya, me’l vaig lluitar moltíssim, sentia que havia de ser meu. I això que en una prova no vaig sortir gens contenta i em vaig aclaparar molt.

Ana Tomeno: Jo vaig fer vuit o nou càstings. A sobre anaven canviant-me el personatge entre l’Eva i la Sofia, perquè no tenien gaire clar qui faria de qui i era tot molt boig. Ens vam passar moltes hores allà provant combinacions amb moltes noies. Quan va arribar la Carla, em va fer molta il·lusió, perquè ja ens coneixíem. Ens vam tornar a ajuntar en l’últim càsting i, en meitat de la seqüència, ens van canviar de personatge. Va ser un bloqueig tremend en algun moment.

Tant canvi no resultaria fàcil, perquè, a més, les germanes que interpreten són com la nit i el dia. Hi ha la Sofia (Campra), la introvertida, i l’Eva (Tomeno), la noia popular que vol agradar tothom.

Ana Tomeno: Són pols oposats que es compensen molt bé. Però jo crec que elles són molt més, tenen molt per dins, no són només el que semblen. L’Eva sembla una mica estereotip de la superficial, comença d’una forma i el seu camí la va portant a una cosa molt diferent. És dolça, bona, tendra... He intentat donar-li profunditat i que no sigui només el que es veu d’ella, perquè en realitat no és així i, al final, s’acaba veient en la sèrie.

Carla, ¿vostè té alguna cosa de la Sofia? 

Carla Campra: La Sofia no estima gaire, però quan estima, ho fa de debò, i això em passa a mi. No necessito gaire gent, però la que tinc és molt important i la cuido molt. Això és el que més ens uneix, perquè després no tinc res de la Sofia. Jo soc superexpressiva, em moc molt, i ella és al contrari, molt cap endins.

Ana Tomeno: Crec que la forma que tenen elles de defensar-se davant el món sí que és diferent de la que tenim de primeres la Carla i jo, però després rascant són molt nosaltres en molts aspectes.

Els seus personatges són noies adolescents, però tenen poc a veure amb els papers de la seva edat que veiem en les sèries. El seu conflicte està molt allunyat de l’habitual. 

Ana Tomeno: Això era el bo de Feria, que són adolescents que viuen coses molt heavies que no són el típic de la seva edat que veus en una sèrie juvenil i porten una trama amb un pes important. ¡El que sempre havíem somiat i que semblava que no hi hagués res així per a nosaltres! Estan molt emmarcades en una cosa molt adulta i maduren molt.

Carla Campa: Tenen tocs d’adolescents, perquè, al final, és el que són, però es tracta d’una altra cosa. A més, és molt bonic perquè els personatges comencen amb una capa, amb una màscara, amb una defensa davant el món, i acaben sent elles mateixes de veritat. 

A Feria hi ha moltes seqüències nocturnes, fantàstiques i algunes escenes pujades de to. ¿Què va ser el més difícil del rodatge? 

Carla Campra: Jo ho tinc clar. Hi ha una escena especialment complicada, que d’alguna manera em va estar torturant una mica al llarg del rodatge. La tenia molt al cap i jo intentava no prestar-li atenció, perquè sabia que era una cosa que havia de venir i havia de fer. Però m’espantava, perquè és una cosa molt delicada que té a veure amb temes íntims. Aquesta part del rodatge la vaig patir una mica, tot i que dins de tot em vaig sentir bastant cuidada i protegida. A més, va venir la nostra coach i ens va cuidar molt i l’Agustín [Martínez, un dels creadors] també hi va ser.

Ana Tomeno: Després, en muntatge han cuidat molt aquesta seqüència. Apareix perquè es vol explicar una cosa amb ella, no és allà per morbo. La veritat és que hem tingut moltes escenes heavies i a mi la càrrega emocional em pesava. Jo tinc una seqüència que quan la vaig llegir, vaig dir: ¡Uau! Toca un tema delicat, l’autolesió, tot i que es tracta des d’un punt fantàstic. Per a mi va ser complicada de rodar, em va crear molta ansietat, però ara estic contenta. A més, hem passat molt fred en el rodatge, hem plorat molt, després hi ha hagut moments molt divertits...

Carla, comentava que buscaven una actriu andalusa i van acabar triant-la a vostè, una catalana. ¿Es va haver de preparar molt l’accent?

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

Carla Campra: Li vaig donar molta importància. Quan vaig saber que faria de Sofia, vaig dir que necessitava començar amb l’accent. Em volia convertir en una andalusa de veritat per poder portar-lo a escena i no pensar-hi. Fer que la Sofia i l’andalús anessin de bracet. Tenia la ‘coach’ i estava tot el dia demanant-li a l’Ana que em parlés amb accent andalús.

Ana Tomeno: Va arribar un moment en què parlàvem amb aquest accent sense ni tan sols adonar-nos-en. Per a mi era un tema molt important que quedés bé, perquè xoca molt quan es parla amb un accent amb què la gent d’aquest lloc no se sent identificada. Han pencat molt, amb tot el respecte i l’amor a Andalusia, que és la meva terra.