Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Julia, crònica del seu càncer explicat per ella mateixa
En 30 anys que porto enganxat al vidre del televisor mai havia vist, amb una execució tan impecable, la crònica d’una malaltia explicada per la mateixa persona que la pateix. Estic parlant de Julia Otero a ‘El hormiguero’ (A-3 TV). Sense melindros ni sensibleria pàmfila, sense ni tan sols dramatisme, però amb l’emoció d’un didactisme humà excel·lent, va anar comptant Julia la seva pròpia crònica de com està vivint el càncer que fa un any li va sobrevenir de cop. Va explicar el primer dia de quimioteràpia. La primera sessió d’aquest verí que li injectaven a través de la subclàvia perquè acabés amb totes les cèl·lules cancerígenes que hi pugui haver al seu cos. «Són cèl·lules egoistes, immortals i viatgeres. Són malignes. Són traïdores. Viatgen, fugen, a infectar una altra zona».
¡Ah! Quina metàfora pot desprendre’s d’aquesta explicació, li deia Pablo Motos. Té raó. Tot cos social té les seves cèl·lules egoistes que emmetzinen el conjunt letalment. Va explicar també Julia el que els passa a les cèl·lules bones: el raig de verí també en mata moltes. Se sacrifiquen pel bé comú d’aquell cos humà malalt. Una altra metàfora que pot extrapolar-se socialment. Va continuar explicant Julia que aquesta primera sessió de quimioteràpia produeix en l’ànima altres efectes. Por profunda i intensa. Tot el cos tremola. «Em van dir que en aquell moment tota la teva vida passa, en un instant, per la teva ment. A mi em va passar la vida no viscuda, la que he somiat que ocorrerà». Es referia Julia a la tremend angoixa, tan humana, de no saber si el que has somiat que faràs en el futur, podràs arribar a veure-ho. O sigui, la incertesa de si potser la mort està trucant a la teva porta.
Inqüestionable valor i utilitat social la d’aquesta crònica del càncer de Julia Otero explicada per la mateixa Julia Otero. Ha sigut la veu dels milers que també l’han patit i superat, o encara el pateixen, i que no tenen una càmera, un micròfon, per fer-ho. En un moment donat va explicar l’anècdota del taxista que la va portar a ‘El hormiguero’. Li va dir, reconeixent-la per la vivor dels seus ulls: «Tregui’s la mascareta, sisplau. Vull veure com està, com ha quedat». Aquell taxista era un fan, un admirador. Ho va dir amb la millor intenció. Julia, amb o sense mascareta; de cara i de perfil; per fora i per dins; a la tele, a la ràdio, i en la vida corrent, continua sent formidable.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Alerta sanitària La verola del mico preocupa els metges: «Fa por, molta por»
- Als EUA L’autora de ‘Com assassinar el teu marit’, a judici per matar el seu marit
- Art a Barcelona La llum de Turner il·lumina el MNAC
- Per a morros fins Tres bons restaurants de Barcelona per al cap de setmana
- Casos sospitosos a Madrid Oriol Mitjà: «La verola del mico no serà una pandèmia com la covid, però és una infecció greu»
- Assetjament escolar Un any del suïcidi de la Kira: «La nostra vida es va acabar llavors»
- Nova agressió Vídeo | Apunyalat per l’esquena un vigilant a l’estació d’Igualada
- Tu i jo som tres La crítica de Monegal: Paròdia de Chanel i TV-3 amb Orfidal
- Eleccions municipals Els 10 reptes de Colau si repeteix com alcaldessa de Barcelona de cara al pròxim mandat
- Expedient TMB aparta de qualsevol tasca el conductor de bus positiu en drogues implicat en un accident a Barcelona