Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Julia, crònica del seu càncer explicat per ella mateixa
En 30 anys que porto enganxat al vidre del televisor mai havia vist, amb una execució tan impecable, la crònica d’una malaltia explicada per la mateixa persona que la pateix. Estic parlant de Julia Otero a ‘El hormiguero’ (A-3 TV). Sense melindros ni sensibleria pàmfila, sense ni tan sols dramatisme, però amb l’emoció d’un didactisme humà excel·lent, va anar comptant Julia la seva pròpia crònica de com està vivint el càncer que fa un any li va sobrevenir de cop. Va explicar el primer dia de quimioteràpia. La primera sessió d’aquest verí que li injectaven a través de la subclàvia perquè acabés amb totes les cèl·lules cancerígenes que hi pugui haver al seu cos. «Són cèl·lules egoistes, immortals i viatgeres. Són malignes. Són traïdores. Viatgen, fugen, a infectar una altra zona».
¡Ah! Quina metàfora pot desprendre’s d’aquesta explicació, li deia Pablo Motos. Té raó. Tot cos social té les seves cèl·lules egoistes que emmetzinen el conjunt letalment. Va explicar també Julia el que els passa a les cèl·lules bones: el raig de verí també en mata moltes. Se sacrifiquen pel bé comú d’aquell cos humà malalt. Una altra metàfora que pot extrapolar-se socialment. Va continuar explicant Julia que aquesta primera sessió de quimioteràpia produeix en l’ànima altres efectes. Por profunda i intensa. Tot el cos tremola. «Em van dir que en aquell moment tota la teva vida passa, en un instant, per la teva ment. A mi em va passar la vida no viscuda, la que he somiat que ocorrerà». Es referia Julia a la tremend angoixa, tan humana, de no saber si el que has somiat que faràs en el futur, podràs arribar a veure-ho. O sigui, la incertesa de si potser la mort està trucant a la teva porta.
Inqüestionable valor i utilitat social la d’aquesta crònica del càncer de Julia Otero explicada per la mateixa Julia Otero. Ha sigut la veu dels milers que també l’han patit i superat, o encara el pateixen, i que no tenen una càmera, un micròfon, per fer-ho. En un moment donat va explicar l’anècdota del taxista que la va portar a ‘El hormiguero’. Li va dir, reconeixent-la per la vivor dels seus ulls: «Tregui’s la mascareta, sisplau. Vull veure com està, com ha quedat». Aquell taxista era un fan, un admirador. Ho va dir amb la millor intenció. Julia, amb o sense mascareta; de cara i de perfil; per fora i per dins; a la tele, a la ràdio, i en la vida corrent, continua sent formidable.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança