La crítica de Monegal: Hereten dos pisos però l’alegria són les culleretes

Eren simples culleretes de cafè, modest aliatge d’acer inoxidable i alumini, però a elles és el que més els ha agradat del pis. «¡Miraaa Margarita!, culleretes!» li deia l’una a l’altra, i s’anaven ficant al bolso aquell senzill joc de coberts amb una il·lusió molt bonica. També unes nines que hi havia escampades i polsoses per allà els han seduït molt.

Agafaven aquelles criatures de drap amb una emoció molt intensa, molt íntima, i deien «és que de petites, nosaltres de nines no en vam tenir mai». ¡Ahh! Els éssers humans som un misteri profund. Això ens ho acaba d’ensenyar el reporter volant Jalis de la Serna, en el seu nou programa ‘Cazaherederos’ (La Sexta).

Consisteix la seva feina a seguir les investigacions d’una empresa que es dedica a buscar possibles hereus de fortunes el propietari de les quals va morir sense fer testament. Diners, finques, béns immobles, que estan sense amo en una espècie de llimbs de l’oblit.

El cas d’aquestes dues germanes, de més de 80 anys cada una, al nostre canari flauta Papitu li ha agradat molt. Els explicava Jalis, i el representant de l’empresa cercadora, que són hereves de finques a Sòria, d’un compte bancari amb diners en efectiu, i a més dels dos pisos de Vallecas. «En total, uns 650.000 euros» els deien.

Notícies relacionades

Els americans, sempre per davant

La gala

I elles, al escoltar-ho, els miraven amb aquests ulls que posen els nens escolans quan els capellans els expliquen per primera vegada el misteri de la Santíssima Trinitat i la resurrecció de Jesús. O sigui, sense entendre res en absolut. I exclamaven, sorpreses: «A veure, a veure, aquests 650.000 euros ¿en pessetes quant és?». ¡Ahh! Quina lluminosa lliçó de supervivència monetarista: als 80 anys la pesseta continua viva.

Aquest programa de Jalis, ben mirat, pot donar grans alegries a criatures que rebin sucoses herències, però també pot clavar tremends ensurts. De vegades hi ha llegats dels quals és millor fugir a tota pastilla. Diuen que els diners no tenen olor ni color, però a Felip VI li van aconsellar sàviament que renunciés a l’herència del seu pare. Perquè flaira molt.