La crítica de Monegal: Davant la Reina i amb la bragueta oberta

El gag de la Reina mare, emès originalment el 1990 i a Catalunya l’any següent, la hilarant escena de salutació a la Reina d’Anglaterra en que Mr. Bean es presenta davant seu amb la bragueta oberta i a més apuntant el cacauet –que en realitat era un dit de la seva mà dreta–, avui és impensable veure’l a la tele. Eren els anys que a TVE Javier Gurruchaga, per exemple, feia ‘Viaje con nosotros’ i treia el doble de Felipe González, l’actor francès, acondroplàstic, Hervé Villechaize, i en vista que el personatge patia nanisme i tot just feia 122 centímetres, Gurruchaga ens deia: «El poder desgasta, és obvi, aquí ho poden veure, ¡el president del Govern s’ha desgastat!».

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

¡Ahh! Avui l’únic humor a què podem aspirar és el rupestrisme de ‘La vieja del visillo’. En aquest recopilatori, Rowan Atkinson advertia que va trobar la seva fórmula, el seu segell d’humor sense paraules, veient les pel·lícules de Jacques Tatí. La gestualitat muda del Monsieur Hulot dels anys 50 el va inspirar per crear Mr. Bean. En el nostre telehipòdrom nacional, sent la tele fonamentalment imatge en moviment, curiosament s’ha treballat poc el gest. Prioritza la paraula. L’acudit. La facècia. Últimament abunda la burla, la befa, moltes vegades en clau de trinxera política, o sigui, al servei d’una ideologia. En continuen dient humorisme, però és un succedani bèl·lic, a les ordres d’alguna bandereta.

La mateixa nit d’homenatge a Mr. Bean a ‘La noche D’ de TVE-1 també van analitzar l’humor i van recordar Chiquito de la Calzada amb carinyo. ¡Ah! Chiquito, encara treballant bàsicament la paraula, i recreant el llenguatge amb genials expressions inventades, també s’acompanyava d’una gestualitat originalíssima. Manolo Sarria, del ‘Dúo sacapuntas’, va explicar que un cop hi va coincidir en un avió i Chiquito li va dir al comandant: «No corri i no voli gaire alt. No hi ha cap necessitat». Chiquito era molt gran.